Opinió

Salvar un model de bombers funcionaris-voluntaris

El Parc de Bombers de Sort és mixt, amb dotació de funcionaris i de voluntaris. Ara fa uns mesos els funcionaris de torn estaven atenent un servei a l’Alta Ribagorça, un foc forestal, quan es va rebre l’avís d’un incendi al llosat d’un xalet a Montardit de Baix, poble molt proper a Sort i pertanyent al seu terme municipi. La sortida de bombers voluntaris va atendre l’emergència, amb la professionalitat requerida, i es va evitar la destrucció del llosat o, potser, de tot el xalet.

L’existència dels bombers voluntaris de la Generalitat és un tret diferencial a l’Estat espanyol, una més de les formes en què s’organitza la societat civil catalana per respondre a les seves necessitats, i apropa Catalunya a països avançats amb una forta presència del voluntariat en aquest servei d’emergències, com França (79% de voluntaris), Alemanya (97%), o els Estats Units (70%). Però el Departament d’Interior s’ha fet mereixedor de dècades de retrets dels voluntaris. Per què?

Parlem d’un servei públic d’emergències, i exercir-lo de forma voluntària suposa un sacrifici real de temps, d’energies i, fins i tot, de diners, dels bombers i de les seves famílies, que participen del sacrifici i el fan possible. No fan falta gaires pals a les rodes per desincentivar les persones que han triat aquesta forma de servei altruista a la seva societat. Les actuals circumstàncies dels bombers voluntaris, envelliment, dificultats per a la renovació del personal, problemes per accedir a la formació, etc -circumstàncies extrapolables al conjunt del país- ha fet que els bombers del Pont de Suert, exclusivament voluntaris, hagin anunciat el tancament del parc, perquè consideren que no poden garantir una correcta atenció als sinistres de la seva zona d’actuació, que és en definitiva el compromís dels voluntaris. Els de Sort, bombers voluntaris d’un parc mixt, amb dotació de funcionaris, i que per imposició del Departament en cap cas no podrem renovar personal, donem tot el nostre suport als companys del Pont de Suert, atès que ens guia el mateix afany de servei, no de diners.

Com mostra l’incendi abans relatat, i tants altres sinistres resolts per tants parcs de voluntaris durant el darrer prop de mig segle, el benefici pràctic ha estat una millor eficàcia i abast del servei d’emergències de Catalunya. El trencament d’aquest model es traduirà directament en un problema operatiu: el Departament empitjorarà el servei que presta als ciutadans de bona part del territori català.

Evidentment no tots els voluntaris són iguals, com no són iguals tots els parcs ni totes les comarques, i la Generalitat està afrontant en l’actualitat altres problemes de més envergadura, però la situació general no pot ser excusa per seguir tancant els ulls. Si el Departament no afronta els problemes que es venen denunciant des de fa tants anys, que poden tenir solucions diferents i s’hauran d’ajustar a cada lloc, en realitat estarà causant al país uns perjudicis d’ordre operatiu i social. Com a dada, substituir els voluntaris per funcionaris suposaria multiplicar per 30 la despesa actual, un cost absolutament inassumible.

L’esforç en idees i solucions administratives ben segur que tindrà un retorn en eficàcia operativa i cohesió social, beneficis molt superiors a la despesa que pugui suposar. Creiem que el Departament d’Interior ha de salvar un model de bombers funcionaris-voluntaris que ha demostrat que pot ser eficaç, modern i econòmic.

Comentaris