Opinió

Pensar globalment, actuar localment

  El meu blog Diuen que, fa cosa de cent anys, el biòleg i urbanista Patrick Geddes va encunyar la frase que encapçala aquest escrit. La frase estava irremeiablement condemnada a l’èxit. Primer se la va fer seua un naixent moviment ecologista, allà pels 70.

El meu blog

Diuen que, fa cosa de cent anys, el biòleg i urbanista Patrick Geddes va encunyar la frase que encapçala aquest escrit. La frase estava irremeiablement condemnada a l’èxit. Primer se la va fer seua un naixent moviment ecologista, allà pels 70. Després els economistes també hi van veure reflectides algunes innovadores teories de màrqueting. Però mai com ara, l’expressió defineix exactament la situació on ens ha portat la tecnologia en l’àmbit de la informació.

 Les noves tecnologies, amb Internet al capdavant, han amplificat fins l’infinit l’abast d’informació a què un mortal pot accedir, i això és bo, no en dubteu. Puc llegir en el moment mateix de la seua publicació un article al The Washington Post sobre la darrera hora de les presidencials als EUA.  Però,  per contra,  la xarxa de xarxes ha encongit el món, l’ha reduït a la mida d’una pantalla, i això potser no és tan bo. La informació llunyana la podem rebre directament, sense intermediaris, però, i la informació de proximitat? De què serveix tenir en safata i al moment els resultats de les presidencials americanes, si desconec què suposarà la construcció d’una planta de biomassa al costat de casa?

 El periodisme 2.0, el periodisme que ha de fer-se lloc en aquest superàvit d’informació que és Internet, ha d’aportar valor afegit. No n’hi ha prou en replicar notícies que han generat altres mitjans, per llunyans que siguin: per què, si podem anar directament a l’original? El periodisme de les noves tecnologies ha de generar més que mai la informació, i això es fa explicant allò que té més proper, allò que aporta interès a la xarxa, allò que té valor global perquè no ho ha fet ningú.

 Aquest és el lloc que entenc que ha d’ocupar Territoris, la publicació que teniu emmarcada al vostre ordinador, tauleta o telèfon. Una publicació local, feta al Pla d’Urgell, amb vocació global, amb gent engrescada perquè tenen al davant un projecte realment modern i que descriu exactament el camí que ha de prendre la informació en el futur.

 El que us deia al títol, el paper del periodisme de proximitat no és publicar notícies del món per als lectors de casa, sinó publicar notícies locals per als lectors globals, perquè això sí que interessa, la resta ja ho trobarem a l’edició digital de The Washington Post

Comentaris