Opinió

Del primer dia al primer mes d’escola

El primer dia de curs escolar serveix per fer una fotografia instantània del sistema i verificar que tots els centres educatius han obert amb normalitat. El primer mes, en canvi, ja serveix per fer-ne una valoració més acurada i començar a treballar en allò que cal resoldre. Enguany, un total d’1.567.316 alumnes – 1.299 més que l’any anterior – han iniciat el curs, dels quals 770.237 a infantil i primària, 6.800 a educació especial, 323.083 a l’ESO, 93.039 a Batxillerat, 146.391 a Cicles formatius i 60.201 a escola d’adults, a més dels 72.969 que cursaran idiomes o ensenyaments artístics, com ara la música, la dansa, l’art dramàtic, les arts plàstiques o el disseny. Això suposa un descens de 9.915 alumnes a infantil i primària i un increment de 9.682 a Secundària, de 1.356 a Batxillerat i de 3.637 a la Formació professional. Són dades que demostren la dimensió d’un dels pilars fonamentals del nostre país, molt ben descrit pel Conseller Bargalló com a bé comú estructurat en un servei públic i que alhora ha d’emmarcar-se en el context de la comunitat on es troba.

Tal com ho contempla l’informe de l’UNESCO, l’educació ha d’incloure el desenvolupament d’un pensament crític, criteri i debat independent. En definitiva, l’objectiu bàsic del nostre sistema educatiu ha de ser el de crear ciutadans lliures i compromesos, amb capacitat per a generar una opinió pròpia i independent, amb esperit crític i mentalitat oberta. Persones participatives, responsables i compromeses amb els valors de la democràcia. Per fer-ho, disposem d’un excel·lent cos de 71.865 professionals de l’educació, entre mestres i professors. I no n’hi ha prou. No n’hi ha prou per garantir que el sistema pugui fer front a aquests reptes i, alhora, donar resposta a la diversitat dels nostres infants i joves. És precisament en aquesta diversitat on rau el sentit més profund de l’educació, atenent aquelles necessitats pròpies de cadascú, fomentant aquelles capacitats innates o adquirides i blindant un sistema garant de l’equitat i de la igualtat d’oportunitats. Per aquest motiu, des del Departament s’ha incrementat la plantilla docent en 690 nous mestres i professors per arribar a la convocatòria de més de 5000 places durant el curs.

És evident que el debat sobre les ràtios a les aules plana des de fa temps. I també és evident que no totes les propostes coincideixen en el mateix model. La complexitat en combinar les necessitats i les realitats de cada centre fa que cap mesura universal pugui ser la solució més adequada. Si abans parlàvem de diversitat en l’alumnat, ara també hem de parlar de diversitat social i territorial. Entendre el sistema educatiu com un espai divers i dinàmic ens permetrà arribar a la millor proposta, malgrat que aquesta defugi de ser un titular que alguns voldrien veure publicat. Fer política és gestionar adequadament els recursos. Poder recuperar l’aportació de la Generalitat a les llars d’infants públiques o fer efectiu el pla d’inversions a centres previst pel Departament passa per aquesta gestió responsable. I en això treballem tant des del Parlament com del Govern. Tenim la diagnosi feta i tenim clar l’objectiu. Tenim les eines i la determinació. Ara només ens cal caminar endavant. I dic caminar i no córrer. 

Comentaris