El 25 de novembre de 1960 van matar a Pàtria, Minerva i Maria Teresa, les germanes Mirabal, per estar en contra del dictador Rafael Leonidas Trujillo i l’any 1981, 21 anys després, neix un moviment feminista a l’Amèrica Llatina, commemorant la data de la mort de les germanes com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència Contra la Dona. Malauradament, tot i que ja han passat 39 anys, no s’ha avançat tot el que ens hagués agradat.
Sembla mentida que en el segle XXI encara existeixi una societat patriarcal on es cregui en la superioritat de l’home envers la dona i que exerceixi l’opressió i el control sobre ella, tant en l’àmbit familiar, laboral o social, mitjançant una violència no només física, sinó també sexual i psicològica, una violència que vulnera els drets fonamentals de la dona com a persona. I és que avui dia, encara se’ns pregunta per què s’ha de dedicar la totalitat d’un dia a la Violència de gènere en vers la dona.
Està clar que hem de tenir en compte que la violència de gènere existeix en ambdós sexes, però no podem passar per alt que hi ha una mitjana anual de 8 víctimes mortals per violència masclista a Catalunya en els últims anys.
Si mirem les dades a Catalunya el passat 2019, veiem que de 13.162 denúncies per violències masclistes, només hi ha 5.657 detinguts. Hem de pensar que la resta són denúncies falses? No, pensem en dones que per por no han acabat de tirar endavant la denúncia, amenaces que han acabat en morts, en pèrdues, o en males gestions dels cossos de seguretat...
I no cal dir que aquest any, amb el confinament durant la pandèmia ha incrementat els nivells d'inseguretat i de violència dins de les llars. L'aïllament és un risc molt alt per a les dones que estan confinades amb els seus agressors i també per als seus fills i filles, ja que han perdut els pocs espais de llibertat i contacte que encara tenien. Per això i més que mai, és importantíssim assumir la responsabilitat social que tenim amb les nostres veïnes, familiars, conegudes i desconegudes que pateixen algun tipus de violència masclista, no podem invisibilitzar-les.
Creiem que hem d’incidir en la coeducació dels nostres fills i filles, els hem d’educar en la igualtat, sinó es repetirà generació darrera generació el mateix model patriarcal que porta a la submissió de la dona envers l’home, ja que no naixem amb els estereotips ja incorporats, sinó que els anem adquirint amb la socialització de les nostres vides, això fa que apareguin les desigualtats.
Però cal que ens impliquem totes i tots per garantir els drets de les dones en tots els seus àmbits i aconseguir la igualtat d’oportunitats. Hem de treballar per la coeducació, per la prevenció i detecció de la violència i per una atenció i suport a les víctimes. Hem d’eliminar i revertir totes aquelles desigualtats, conductes i creences que atempten contra la integritat de les dones.
Avui, un any més, commemorem aquest dia. Perquè fa anys que dones valentes van iniciar aquesta lluita, tot i que hem recorregut un llarg camí, malauradament encara ens queda molt per poder exhaurir la violència, sobretot masclista, de la nostra societat. És una xacra terrible, moltes dones són vexades, famílies destruïdes, i filles i fills que viuen la violència dins la seva mateixa llar.
Hem d’implicar-nos, tots i totes, i deixar de ser còmplices. Hem de fer desaparèixer les diferències, i hem d’aconseguir que la violència contra la dona deixi de ser una pandèmia global.
No defallirem, no abaixarem la guàrdia, prometem que continuarem amb la lluita, una lluita que és de totes i tots.
