Els dies previs al 8 de març, les redaccions bullen brou violeta. I això és molt bonic –puntualitzo, tant de bo tothom tingués tanta necessitat d’escriure i de fer a favor de la causa sempre, la resta dels 364 dies de l’any!–. Però el veritable repte comença l'endemà, més enllà de les efemèrides –que són necessàries i tenen molt de sentit encara–, més enllà de les manifestacions ciutadanes i dels discursos bensonants.
M’inquieta saber com ens llevem llavors, després de la ressaca feminista. Ens autorevisem prou? Les nostres conductes, patrons socials, respostes, accions, etc.
Som prou conscients dels privilegis que tenim en el nostre entorn (sí, també en tenim!, potser de classe, naixement, raça, condició, etc.), més enllà del top 10 dels privilegis que es personificar en l’home, blanc i heterosexual.
Es tracta de deconstruir-se, d’esborrar de la memòria més profunda allò arrelat des de fa centúries als nostres ADNs: les conductes condescendents que accepten paternalismes, que no posen en qüestió prou els rols de gènere; els grisos estereotips, els comentaris més àcids i l’escala d’actituds malintencionades subjectes a d’iceberg de les violències envers les dones.
Ser feminista és donar veu a les creadores, les investigadores, les escriptores, les periodistes, les cuidadores, les pageses, les expertes del camp que sigui els 365 dies de l’any
També es tracta d’allunyar-nos dels paranys consumistes que inunden els canals audiovisuals durant el mes de març; del feminisme de samarreta –que comentava en premsa Raquel Fontecha–, de la sensació de creure que sumes en la causa feminista només per comprar productes amb eslògans violetes durant aquests dies, i contribuint a enriquir les arques de grans multinacionals que exploten aquí i a milers de quilòmetres amb les seves cadenes de producció fastfashion.
Tenir consciència feminisme no es tradueix en canviar de Pantone el nostre logo la setmana del 8 de març, i anar més enllà dels discursos repetitius i viciats dels partits polítics i els sindicats, que prefereixen onejar les seves banderes i sigles pròpies en les manifestacions d’aquest dia enlloc d’una violeta sense estigma, que ens agermana a totes.
Què és, doncs, el feminisme avui? De què es tracta considerar-se feminista? La veritat, no m’atreviria a teoritzar al respecte –això ja ho fan dones (majoritàriament) extraordinàries– i aquest no és el canal. Així que, anem a concretar quelcom sí que tinc capacitat per contestar: què és per mi ser feminista? I, què crec que no és?
Feminisme és la lluita activa (“visca, visca, visca, la lluita feminista!”), la de trinxera urbana i rural, perquè tothom, havent nascut amb el sexe i gènere que haguem nascut, poguem tenir les mateixes oportunitats. Que rebem el mateix tracte, sense que es qüestioni amb qui hem lligat, o de qui som nétes o filles, per ser on som
Corresponsabilitzar tots els membres de la societat davant de la vida que escollim, sense ridiculitzar o paternalitzar situacions, sense normalitzar la triple jornada femenina mentre s’omple de lloances l’home adult que fa el que qualsevol persona adulta, plena i amb dos dits de front faria (ser capaç de pilotar la seva vida ‘sense minyones’, cuinant, netejant la casa, criant la canalla) –i, ull! no us equivoqueu, aquí el problema no és l’home que rep l’afalac, sinó la boca que el pronuncia–.
Ser feminista és trencar el silenci cada dia, envers tu i envers les que no poden trencar-lo; és alçar la veu davant aquell acudit que no té ni la més mínima gràcia, o aquella imatge que no voldries veure si fos de la teva mare, germana o filla. És eixamplar el tauler del joc, és voler rebentar els sostres de vidre i permetre a les dones ocupem els llocs de lideratge i feina que es guanyen amb el seu esforç, dedicació, formació i vàlua; és unificar els sous i les pagues mensuals en els mateixos rangs, perquè les dones tenim les mateixes despeses i sofrim els mateixos preus abusos arreu, igual que els homes.
Ser feminista és posar el dit a la nafra incòmoda i que obliga a la societat, i als poders públics, a deixar de mirar a l’altra banda dels problemes
Ser feminista és per força fer accessible a tothom l’educació pública, gratuïta i de qualitat, perquè es pugui escollir el camí professional a seguir, lliurement, i assolir l’emancipació plena; és tractar amb respecte i sense aquest soroll mental que posa el dit en la diferència dels sexes, orígens, creences, orientació sexual, i un llarg etcètera; és respectar la llibertat sexual, i els cossos de les dones, més enllà de mirades corruptes i malaltes, lluny de les aus carronyeres que s’enriqueixen amb la taxa rosa i que normalitzen les violències obstètriques i els dolors femenins (on, lluny d’anar a l’arrel dels problemes, es ‘resolen’ amb sobremedicacions).
Ser feminista és deixar d’infantilitzar i posar en dubte la maternitat que escollim desenvolupar (si és que les dones la volem), i és tenir dret a avortar de manera lliure, gratuïta i segura; és respectar i protegir a qui cura el seu entorn, siguin petits o grans, perquè les cures són una part essencial perquè funcioni la societat tot i que no tinguin la remuneració econòmica, les vacances i el reconeixement social que sobradament mereixen.
Ser feminista és ser algú que toca de peus a terra, algú amb sentit comú
Ser feminista és abandonar la tebiesa i ser implacables davant dels abusos sexuals i les violacions, deixant de posar el focus en com anava o no anava vestida la víctima, o com de fosc era el carrer on passejava, i combatre amb contundència i rapidesa els veritables responsables d’actes delictes; és omplir la vida de colors, perquè cap color té sexe, i ni és millor ni pitjor ni representatiu del que tenim entre les cames; ser feminista és exigir més humilitat als que decideixen, manen, curen i jutgen, més coherència i més humanitat.
Ser feminista és no necessitar que ningú et salvi, però saber que hi ha una xarxa teixida, tupida, flexible i extensíssima de persones que estan disposades a sumar a favor de la igualtat. I aquesta xarxa té un nom (també femení i radicalment preciós): sororitat. On totes, tothom, hi tenim lloc, sempre hi quan es respectin les normes d’aquest nou joc.
