Aquest any 2022 ens trobem davant d’un escenari de reactivació econòmica després de l’efecte de la pandèmia els últims dos anys, amb un augment progressiu de l’activitat el 2021, any del qual analitzarem les dades.
Com ja és habitual en el nostre país, la tornada del personal laboral a la presencialitat té un íntim lligam amb l’augment de les xifres de sinistralitat laboral.
Aquesta imatge no ens ha de servir per normalitzar les xifres de sinistralitat, sinó per analitzar per què es produeixen any rere any.
Des de CCOO, per donar resposta a aquesta situació, posem l’èmfasi en els tres principals factors del fracàs del model preventiu actual:
— La precarietat.
— Els elements normatius que permeten l’existència d’una baixa prevenció de riscos i la infranotificació de molts danys a la salut relacionats amb la feina.
— Els dèficits que mostren les administracions públiques en l’exercici de les seves competències, en el control i la inspecció de la qualitat de les pràctiques preventives a les empreses.
L’efecte pandèmia ens ha deixat més de 2.511.507 contagis i 26.995 persones mortes a Catalunya. Els efectes secundaris d’aquest drama fan encara més visible la dimensió del problema que haurem d’afrontar a partir d’ara, com la COVID persistent que a hores d’ara no està inclosa en la llista de malalties professionals, cosa que deixa sense cobertura les persones treballadores tant en assistència mèdica i com en prestacions.
No cal esmentar el deteriorament i l’efecte en la salut mental que ha comportat la pandèmia en la nostra societat. CCOO, des de fa molt de temps, posem de manifest la importància de l’avaluació dels riscos psicosocials i les patologies que s’hi associen per poder legislar-ne el reconeixement i garantir-ne una prevenció acurada.
Les xifres de sinistralitat són el reflex d’uns dèficits estructurals en relació amb la manca de qualitat de les condicions de treball i del model de protecció de la salut a la feina.
A Lleida, les xifres ens mostren la imatge d’una sinistralitat vinculada a la temporalitat contractual i la precarietat en els sistemes de prevenció a les empreses.
Les xifres dels accidents de treball mortals durant la jornada, tot i haver disminuït un 10 %, són 9 les persones que han perdut la vida treballant el 2021. El total d’accidents registrats lleus i greus a Lleida ha estat de 6.371 i 51, respectivament, la qual cosa vol dir que la variació respecte del 2020 dels accidents lleus és del 15,84 % i 34,21 % dels accidents greus.
Si analitzem les variacions dels accidents in itinere, sense haver-ne registrat cap de mortal, els accidents lleus han augmentat un 23,77 % i els greus més del 133 % respecte del 2020.
L’anàlisi sectorial dels accidents de treball durant la jornada amb baixa mèdica, en nombre total, com els classificats com a lleus i greus, s’incrementen en tots els sectors.
A Catalunya el nombre d’accidents de treball durant la jornada i que han requerit baixa mèdica ha crescut un 21,04 %, respecte del 2020.
Els accidents mortals en nombres absoluts, aquest 2021, durant la jornada s’han reduït un 12,66 % respecte de l’any anterior a tot Catalunya, tot i que si comparem les dades amb el 2019, any no afectat per la pandèmia, el creixement ha estat del 6,15 %. La xifra de 69 morts ens retrotreu a dades del 2015.
A CCOO confiem que la nova reforma laboral ens pugui donar xifres de sinistralitat més positives amb la disminució de la temporalitat, però, tot i així, demanem i proposem abordar canvis importants i necessaris en el mercat de treball, una reforma legal del model preventiu i del marc normatiu de les mútues i estructurar un pla de xoc per reduir els incompliments empresarials en matèria de prevenció.
