Montornès de Segarra és un municipi rural, dels anomenats micropobles, amb dos nuclis i amb la població més envellida de la comarca de la Segarra. Els seus habitants han vist com els ha anat afectant les diferents decisions polítiques preses pels diferents governs de la Generalitat de Catalunya durant els darrers 20 anys.
Hem estat solidaris per tal que la infraestructura del Canal Segarra - Garrigues fos una realitat, acceptant que el 98% del terme municipal fos declarat ZEPA. Les implicacions d'aquesta decisió les estem patint ara, ja que només es pot fer conreu de secà i no s'hi pot construir cap mena d'instal·lació, encara que aquesta pugui suposar alguna contraprestació econòmica positiva al municipi. De fet, ha estat tot el contrari: no s'ha rebut cap contrapartida que ajudi a garantir la continuïtat de les explotacions agràries i a evitar l'èxode de la població cap a altres municipis, com està passant a tota la Catalunya rural.
Fa quasi quatre anys ens van desmantellar la instal·lació de telefonia fixa, obligant-nos a dependre de la telefonia mòbil, sense tenir garantida la cobertura que, tot i haver millorat, no ho ha fet prou i encara tenim indrets del municipi sense cobertura malgrat disposar de dues antenes de telecomunicacions de dues companyies diferents. No cal dir que no tenim fibra óptica, imprescindible per millorar la connectivitat.
L'accés a les dues poblacions es fa des de la carretera LV2101, de la que hem reivindicat reiteradament la seva necessària millora a la Diputació de Lleida, sense èxit fins al moment.
Dels pocs serveis que tenim encara és el de la consulta mèdica, sota la pressió i amenaça des de ja fa algun temps de la seva supressió. De fet, tenim el "privilegi" que el Departament de Salut ens deixa sense aquest servei en diferents períodes de l'any, com ens està passant ara mateix per vacances o baixa per malaltia del titular.
Ja ens van deixar sense servei durant la pandèmia de la Covid-19 i llavors vam ser conscients que la realitat obligava a centralitzar tots els efectius per atendre les persones afectades.
Actualment, però, ens trobem de nou sense el servei de consultori a Montornès i, com en altres ocasions, sense cap avís per part del Departament, castigant de nou el nostre municipi i a la seva població més feble i que més necessita d'una atenció mèdica propera. L'alternativa que tenim es troba a 20 quilòmetres, entre anada i tornada, però molts dels veïns i veïnes han de dependre d'algun familiar o veí que els porti al consultori més proper.
Aquestes no són formes de tractar a la població ni a l'ajuntament, que és qui facilita la infraestructura per garantir el servei de salut al mateix municipi, prop de la casa on resideix el/la pacient.
Aquesta és la política de salut que té l'actual govern de la Generalitat per evitar la despoblació dels municipis? Menyspreant per un costat al govern municipal i per altra, i més greu encara si cap, a les persones usuàries d'un servei que els és necessari i que veuen com se'ls hi nega reiteradament el dret a ser ateses.
Si és aquesta la política que té el govern de la Generalitat pels micropobles, ens deixen clar que municipis com el nostre fan nosa a una administració que no té un projecte basat en la realitat territorial de Catalunya, reconeixent que la longevitat, igual que la joventut, es cura amb el pas dels anys.
