19.08.2018 |
Francesc Pla i Falip
19:45
27/06/18

Un dia de lluita, un dia més de lluita... sense descans i convençuts

Un dia de lluita, un dia més de lluita... sense descans i convençuts

En el Dia de l'Orgull Lesbià, Gai, Transexual, Bisexual, Intersexual i Queer es commemoren els esdeveniments del 28 de juny de 1969 al bar Stonewall Inn de Nova York (EUA). Aquesta data es considera que marca l'inici de l'alliberament homosexual, quan la població LGTBI va sortir al carrer de forma pacífica per visualitzar-se, demanar la plena igualtat jurídica i social i lluitar contra la discriminació i els abusos patits.

Les mirades, els gestos, els moviments, les passejades, la natura, la fresca als peus quan camines per la gespa humida... El món que ens envolta està ple de moments i de sensacions que ens reconforten i ens estimulen en el creixement personal de cadascú. I tot està bé, gaudim, respirem i pensem que hom gaudeix de cada instant de vida. I llavors obrim els ulls i escoltem l’entorn, obrim la televisió i ens amarem de les notícies, de les realitats i ens adonem que moltes coses no són com volíem. Els racons personals de cadascú no impedeixen que la negror i la desesperació d’un món que s’entesta a menjar-se les constants mostres d’humanitat avanci i faci mal, embruti i truqui a la porta de cada un de nosaltres. No podem romandre en una bombolla feta a mida perquè la fragilitat d’aquesta ens condiciona i ens interpel·la.

La condició humana és molt complexa i no sempre és justa amb si mateixa. Uns i altres sempre busquem les millors maneres de retreure a l’altre el que és i el que fa i no ho fem per millorar el que som, sinó perquè l’altre no faci el que vol, el que creu o el que desitja. Ho fem perquè si nosaltres no som feliços, els altres tampoc. Així no anem a cap lloc, i no hi anirem mai. Potser seria hora que ens miréssim un xic més com a persones, com a gent que conviu i que vol ser ella mateixa.

Portem ja més d’una dècada de retrocés democràtic pel que fa als drets fonamentals de la ciutadania i a les polítiques d’igualtat i cohesió socials. Contemplem una regressió de la situació de la diversitat sexual, de gènere i familiar. Contemplem com dia a dia la llibertat que hauria de ser la bandera que ens unís a tots es veu trepitjada i comprada segons qui la porti i la vulgui comprar, i cal recordar que la llibertat no es pot vendre.

Cal lluitar per una democràcia inclusiva i respectuosa amb la diversitat i amb els drets de totes les persones. Totes. LGTBIQ+ o no som tots persones i mentre a una sola li manquin drets no complirem amb l’essència del que som. Per això cal lluitar contra LGTBIQfòbia i contra qualsevol forma de discriminació per gaudir dels nostres drets i llibertats. I cal lluitar contra la indiferència, contra el passivitat, contra tota mena de fugida d’estudi; cal lluitar per ser lliures i, aquí, ningú en queda al marge.

Aquest darrer any hem escoltat i hem vist com constantment a les notícies, a les xarxes, en els fòrums o al carrer, les converses i les paraules estan amarades d’incomprensió i de justícia partidista que en determinades ocasions és implacable, però que en d’altres deixa lliscar suaument el vel que cobreix els seus ulls. Malgrat que hom parli de normalitat, en la intimitat de les relacions, en la sinceritat del qui se sent segur, encara s’odia allò que no es coneix, encara les herències heteropatriarcals de la nostra història amarren amb força les regnes dels governs, dels negocis, de l’educació, del sexe, del matrimoni... de la vida.

A través d’aquestes ratlles vull mostrar el compromís permanent i actiu de lluitar, amb més fermesa que mai, contra les discriminacions per raó d’orientació sexual i identitat de gènere per avançar cap a un país respectuós i divers on la normalitat social faci que les persones LGTBIQ+ es mostrin tal com són, sense por i amb la plena acceptació del seus drets; on la discriminació per motiu d’orientació sexual i identitat no deixin cap rastre. Cal una potenciació de polítiques feministes i LGTBI per part del nou Govern i la cooperació entre totes les institucions, per una democràcia real i inclusiva.

Només conec una manera de canviar les coses, de construir sense recança i sense mirar deutes. Cal treballar des de les escoles, els instituts i les universitats; des del teatre de compromís, l’art de la pintura, o el cinema; des de la feina o les reunions d’oci.. Cal parlar, discutir i tenir esperit crític. Des del coneixement i la tolerància canviarem l’entorn i les llibertats. Ningú en pot quedar al marge, ningú. Ni tan sols tu!

Comentarios