04.07.2022 |

La màgia del solstici d'estiu

S’acosta el solstici d’estiu, el qual sempre cau al voltant del 21 de juny

Revetlla de Sant Joan. Fotografies: Kevin Wolf
Revetlla de Sant Joan. Fotografies: Kevin Wolf
La màgia del solstici d'estiu

Serà el dia més llarg de l’any i, a partir d’aquest moment, els dies s’aniran escurçant fins a arribar a la nit més llarga del solstici d’hivern, prop del 21 de desembre.

La natura té una sincronia i perfecció que, sovint, els humans no comprenem. La majoria de mortals vivim sense ser massa conscients d’aquest ordre i harmonia, que van més enllà de la nostra presència i voluntat.

Un equilibri exacte de mig any de llum i mig any de foscor, amb una gradació gairebé imperceptible.  Com deia l’autor d’'El petit príncep', Antoine de Saint-Expupéry, “l’essencial és invisible als ulls”.

La vida a la Terra ens ofereix sis mesos per viure més enfocats al fora, i sis per ser més introspectius. Un temps que, normalment, coincidia amb les quatre estacions.

En els darrers anys, però, anem veient com la climatologia està canviant i, enguany, una forta onada de calor ha fet acte de presència un mes abans del que seria habitual.

Sempre he sentit dir que Sant Joan és la nit més màgica de l’any. És l’arribada oficial de l’estiu, popularment parlant. Una celebració que agrada a petits i grans. La canalla xala tirant petards i els joves i adults, ballant i brindant la primera de moltes nits d’estiu a la fresca.

El solstici d’estiu està vinculat al Sol. La celebració d’aquesta cita anual es remunta als orígens de la humanitat, quan la nostra relació amb la natura era molt més estreta i tangible que ara. Cultures d’arreu del món han ritualitzat aquest moment d’inclinació solar: al Perú, amb l’Inti Raymi;  a Guatemala i a Mèxic; a Grècia amb l’adoració de Kronos; a Anglaterra amb el monument d’ Stonehenge; a la Xina i a Suècia, entre d’altres.

Totes les cultures hem tingut una relació estreta amb la natura. Totes hem notat aquest vincle vital que, si cuidàvem, ens permetia tenir collites, aigua i, per tant, seguir vius i vives.

Avui en dia hem oblidat aquest fil invisible de què parla la Míriam Tirado al seu conte 'El fil invisible', però el fil hi és. Trobo sorprenent com, malgrat tot, una part d’aquest saber ancestral encara és viu i latent, dins nostre i en la memòria col·lectiva.

Les nostres pupil·les es dilaten quan saltem una foguera; quan ballem fins a veure sortir el sol; quan acabem la revetlla en un bany sanador, al mar; quan, amb un somriure, després de compartir tota una nit de gresca, amb amics i família, tornem a la calma.

El ritual del solstici segueix viu dins nostre. Si hi pares atenció, segur que el percebràs.

Sant Joan ens porta el foc sanador que tot ho crema i podem aprofitar per deixar anar tot allò que hem acumulat durant els mesos de fred i foscor, i que ara ja no necessitem.

No parlo de mobles vells: parlo d’emocions i pensaments.

Salta, balla i riu. Transforma tot el que ja no et serveix i converteix-ho en força per gaudir d’aquest nou període de llum.

Crec que ritualitzar la nostra vida és necessari si volem tenir unes arrels profundes que ens sostinguin, en un món accelerat i en canvi constant.

Feliç revetlla i feliç solstici!

 

La màgia del solstici d'estiu
comentaris