A tots alguna vegada ens han fet aquesta pregunta: què t’emportaries a una illa deserta? Els més lletrats dirien un llibre, els més pràctics dirien una navalla i els més sentimentals dirien la seva parella. I vosaltres què us emportaríeu? Si la majoria de vosaltres heu estat honestos, haureu contestat el mòbil (sobretot si sou adolescents).
Els mòbils es van crear en un inici per a parlar... i avui en dia regeixen la nostra vida de tal manera que els utilitzem per a tot: per a trucar (bé, això el que menys), per enviar sms, per xatejar, com a gps, agenda, calendari, despertador, llanterna, calculadora, termòmetre... Fins a tal punt que estem creant, sense voler, un estat de dependència envers aquest aparell. Si no tens un mòbil amb whatsapp, internet i una aplicació que et diu quants vasos d’aigua has de veure al dia no estàs a l'onda, i el que és pitjor de tot, no existeixes.
Anem pel carrer sense mirar qui ens passa pel costat, omplim els temps morts d’esperes toquejant una pantalla, els nens ja no juguen a pilota, juguen al pro (és a dir, una pilota virtual), ens enviem cares somrients i no som capaços de fer un somriure quan ens creuem amb el veí de l’escala. Estem vivint la major part del dia en un món fictici, paral·lel a la nostra vida real. Dóna que pensar...
És cert que hi ha un mercat que s’està obrint pas de manera accelerada (i quasi imposada), però ha arribat un punt que l’invent s’ha convertit en un monstre i s’ha menjat l’inventor. Podem treure’n profit de les noves tecnologies, és clar que sí, però hem de ser conscients que no són l’únic mitjà. No són imprescindibles. Si pretenem que desbanquin els altres mètodes de comunicació crec que estem molt equivocats. Ara està de moda, però si no tens whatsapp no vol dir que no puguis arribar a la gent. Encara segueixen existint les ràdios, els diaris, el boca orella, els mails, els telèfons (fixes!), les cadires en un bar i els tovallons de paper per signar-hi acords, autògrafs o paraules inspiradores.
No és estrany que cada cop surtin més moviments com l’Slow Food, els treballs manuals, artesanals, etc., com a alternatives a aquest món boig que busca la immediatesa, que vol estar present a tot arreu i que no et deixa sol ni un instant. Ni tan sols en una illa deserta.
