A Ucraïna i Rússia veig massa testosterona, massa grisor, massa exaltació de la violència, massa xuleria, massa actitud feixista. Valgui com a exemple que la ciutat de Kíiv té com alcalde a un boxejador i Rússia, com a president, a un obsés de la musculació i la cacera. Estem parlant de societats que fa temps que el que més valoren és la imatge, el poder, la violència, el culte al cos, les armes, la pàtria unicultural, l’ultranacionalisme… Per sobre d’altres valors. Crec, però, que el clima i el paisatge no ajuden.
Ara paguem això en forma d’una guerra cruenta sense cap norma, si és que hi ha cap guerra incruenta i complidora de lleis internacionals. De fet, ho paguen els nens i nenes que no tenen cap culpa, els joves que lluiten per un món en pau, les dones que de ben segur canviarien radicalment aquest món si manessin.
Fa dècades que el “món occidental” els vam vendre que el capitalisme donaria plena llibertat a aquelles terres i, en canvi, la seva forma més salvatge els ha portat fins aquí. Els que s’entesten en relacionar aquestes misèries encara amb el comunisme que va acabar fa dècades són els primers culpables de crear i encoratjar el que es viu ara allà, amb un capitalisme tenyit de feixisme en els drets i de liberalisme en l’economia. O no recordem les bones relacions de Trump amb Putin a l’inici del seu mandat?
A tot això, cal afegir que l’OTAN ha fet durant anys tot el possible per mantenir un enemic potencial a l’alçada, per provocar quan ha convingut, per encoratjar la violència… Sens dubte, els fabricants d’armes ho necessitaven.
No soc gens optimista perquè l’arrel del conflicte em sembla que és també social. Potser hi haurà una treva perquè a Putin se li haurà anat definitivament de les mans i no tindrà cap altra sortida, o fins i tot, perquè haurà aconseguit assassinar Zelenski. Però em costa creure que Rússia i Ucraïna aprenguin a viure amb la pau com a bandera, amb la solidaritat com a motiu, amb la convivència com a objectiu… I em fa l'efecte que, a Europa, ho pagarem en forma de contagi i d’augment de l’ultranacionalisme. No em preocupen tant les derivades econòmiques de tot plegat com el canvi social a què ens pot empènyer, sense que ens n'adonem, aquest conflicte.
De moment, hem caigut en el parany d’enviar armes com a gran acció en comptes de treballar tot el possible de forma activa per la pau. I mentrestant, nens i dones ucraïneses fugen, o perden la casa, o perden els amics, o moren… Però els ultres de tots dos bàndols es delecten amb la guerra i la violència, Putin cada dia es torna més feixista... I els russos que creuen en la vida, l’art, la bellesa i la llibertat, són perseguits i empresonats.
