Quan vaig néixer, nena, ni tan sols sé si van dir “Cugula”. Més aviat diria que no perquè ja m’havien precedit una germana i un germà. La meva família podia ser fàcilment d’una estructura patriarcal com les d’aleshores, però jo mai vaig notar un rol de gènere molt diferenciat. Vaig créixer pensant que érem com una empresa on cadascú exercia les seves funcions, ja que hi havia consens i diàleg i la mare era qui decidia vers els estudis dels fills amb el suport tàcit del meu pare. La mare volia que estudiéssim i així es va fer perquè fos possible. Després, a l’adolescència i en l’etapa universitària, mai vaig patir situacions de rebuig ni marginació per qüestions de gènere.
Un cop iniciada l’etapa laboral, és cert que he estat treballant molt al costat del gènere masculí, però sempre ens hem respectat mútuament i no he notat cap mena de rebuig. Altrament, per raó de la meva feina d’advocada, potser sí que el client nou es sorprenia el primer cop quan venia al despatx perquè esperava trobar “el senyor advocat”. En aquesta etapa és quan començo a veure les diferenciacions vers el gènere, tanmateix, quan el cas i la professionalitat era el que comptava i depenien del meu treball, la confiança es generava sense que importés massa si era dona o home. A més, com sempre he estat autònoma, tampoc he patit cap bretxa salarial, encara que indirectament segur que sí, ja que penso que més d’una persona en veure al despatx Sra. Carnicé i no Sr. Carnicé es va fer enrere.
No obstant això, és en la meva etRosaliaapa política on he experimentat més una possible discriminació de gènere, no per les funcions que se m’han atribuït, sinó per aspectes més aviat sensorials en situacions diverses com les presentacions, sense anar més lluny. A la figura masculina és més fàcil presentar-la pels seus càrrecs i pel seu nom complet, mentre que a les dones ens acostumen a presentar amb el nom de pila i prou. En realitat, a molts homes encara els costa superar el rol de la igualtat de gènere.
Per combatre-ho, des de la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Mollerussa treballem per avançar cap a la igualtat efectiva de dones i homes i per la corresponsabilitat en tots els aspectes. Aquesta setmana celebrem el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, amb tot un seguit d’activitats, des de l’homenatge a les sòcies de l’Associació Albada nascudes el 1940 i 1941 fins a una exposició d’un mosaic fotogràfic del 8M a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila, entre altres activitats.
Vull destacar especialment entre aquestes la presentació del conte Qui fa què amb el que, des del consistori i a través de la Taula d’Igualtat, volen oferir eines a la comunitat educativa i a les famílies per a trencar amb els estereotips en el món laboral i ajudar als nostres infants a créixer en els valors de la igualtat, la tolerància, el respecte i la llibertat de tots els éssers humans. Per aconseguir-ho, el conte, escrit i il·lustrat per autors locals, aproxima la història real de quatre joves de la comarca, la professió dels quals trenca amb aquests estereotips.
Anem, totes i tots, cap a una #NormalitatFeminista
