El Servei tècnic de Punt de Trobada és un recurs per protegir els menors. Es tracta d'un servei gratuït, un lloc neutral que compta amb personal qualificat que vetlla per la seguretat i el benestar dels menors quan s'han de complir règims de visites sorgits de processos de conflictivitat familiar o bé quan la tutela del menor està exercida per l'Administració i les visites amb els familiars han de fer-se sota supervisió. Qui n’ha hagut de fer ús sap que no tenir aquest servei al Pirineu és un greu perjudici per les famílies que hi han de recórrer, especialment pels menors.
Si una separació ja té una afectació emocional sobre els fills i les filles de la parella, les repercussions es multipliquen quan la separació és conflictiva. Si a la conflictivitat li sumem la necessitat de fer ús del punt de trobada (el més proper és a Lleida) l’impacte en el dia a dia dels menors i les despeses que comporta per als familiars fa que sigui un sistema inviable. La impossibilitat econòmica, tècnica o de temps per assistir al punt de trobada fa que els règims de visites no puguin complir-se. El temps de desplaçament del menor únicament per fer la trobada fa que em pugui atrevir a posar en qüestió si realment té més efectes positius que negatius. Aquest conjunt de greuges només provoca que la mateixa raó de ser dels punts de trobada deixi de tenir sentit per als nens i nenes del Pirineu. Necessitem amb urgència punts de trobada.
Parlem de menors. La distància respecte al punt de trobada més proper és objectiva i ningú pot negar la major. Al Parlament es va captar el missatge que calia atansar els punts de trobada el màxim possible als usuaris. El desembre de 2022 la Comissió de Drets Socials va aprovar per unanimitat la creació de tres nous punts de trobada a Tremp, Vielha i la Seu d'Urgell. Vaig celebrar la notícia com a advocada que ha vist com es pateixen les conseqüències de no tenir el servei a prop. Vaig recordar totes aquelles reaccions: "no tinc cotxe", "el transport públic no em quadra", "no puc deixar de treballar per portar el nen", "si tots dos vivim aquí què hi hem d'anar a fer a Lleida?", "no puc pagar-ho", "aquí dalt no n'hi ha?"
Ha passat més d'un any i no hi ha cap notícia sobre els nostres punts. Els acords estan per complir-los, sempre! Aquests acords es van aprovar per unanimitat. Un fet que passa poc al Parlament. Aquesta unanimitat es tradueix en el fet que és un tema delicat i que preocupa: màxim consens, màxima urgència, dèficit flagrant del servei, mesura necessària de reequilibri territorial... però sembla que no n'hi ha prou. Per això, li pregunto al conseller, quan es resoldran els problemes que afecten realment als nostres infants? Podrem veure aviat que els nostres menors no hagin de desplaçar-se fora de la vegueria del Pirineu, a dues hores i mitja i 200 quilòmetres de desplaçament per veure les seves famílies?
