05.08.2020 |
Joan Talarn
18:50
30/01/14

És la democràcia, estúpid

Situem-nos. Any 1992. A les portes d’unes presidencials als Estat Units. George H. W. Bush (el pare) té pràcticament assegurada la reelecció davant un jove candidat demòcrata anomenat Bill Clinton. La seua política exterior ha encimbellat Bush fins a un històric 90 % de popularitat. 

És la democràcia, estúpid

Situem-nos. Any 1992. A les portes d’unes presidencials als Estat Units. George H. W. Bush (el pare) té pràcticament assegurada la reelecció davant un jove candidat demòcrata anomenat Bill Clinton. La seua política exterior ha encimbellat Bush fins a un històric 90 % de popularitat. Tanmateix, en plena campanya electoral tot comença a canviar. L’estratega de Bill Clinton, James Carville, penja un rètol a les oficines centrals de campanya amb tres idees força que han de definir l’argumentari del candidat, una de les quals afirma: “L’economia, estúpid”. I aquesta màxima va acabar esdevenint una mena de eslògan no oficial i, diuen els experts, va ser un element decisiu per modificar les tendències de vot i derrotar, de manera inesperada, el president Bush.

La frase va triomfar i ha esdevingut d’ús comú en els ambients polítics perquè en la seua senzillesa proclama, de forma contundent (sobretot, gràcies a l’insult), allò que és essencial d’una determinada cosa o situació. Aparta el que no és valuós, l’anècdota, i fa evident allò que n’és la categoria, la raó primera i bàsica (l’economia és l’important, la resta és secundari).

Aquesta magnífica expressió em serveix per explicar el que està passant en el procés independentista. Les estructures de l’Estat espanyol, i l’entorn mediàtic que les suporten, estan més capficades en no permetre el referèndum, que en evitar la secessió. I aquest matís és molt important. L’espanyolisme ha focalitzat la lluita antisobiranista en negar la possibilitat que els ciutadans de Catalunya puguin exercir el vot. I aquest error, des del meu punt de vista, és la clau del nostre èxit. Negant el referèndum no es posicionen contra la independència, sinó contra la democràcia. Deia, en el seu videobloc, Iñaki Gabilondo, una veu espanyola que destil·la certa sensatesa, que el que ha de fer l’Estat no és evitar que els catalans puguin independitzar-se , sinó convèncer-los perquè no vulguin.

Un dels objectius del sobiranisme, ara mateix, és aconseguir la legitimació del procés als ulls d’un món que calla però que observa. I no hi ha millor legitimació que demostrar que, més enllà d’un desig de llibertat nacional, hi ha unes profundes arrels democràtiques que contrasten amb un Estat espanyol tancat en banda, que nega la raó primera i bàsica de la democràcia, el dret a vot dels ciutadans. D’aquesta manera, per als actors internacionals, la independència serà l’anècdota i la democràcia la categoria.

En el full on  tenim escrita l’estratègia de campanya d’aquells que volem la llibertat per a Catalunya hem d’escriure, en lletres molt grosses, perquè tothom les vegi:

No és la independència, és la democràcia, estúpid. 

És la democràcia, estúpid
comentaris