No hi ha setmana que els usuaris de les línies R13 o R14 de Rodalies no pateixin algun problema, retard o cancel·lació del seu tren. Anar de l'estació de Lleida-Pirineus fins a Barcelona passant per les Garrigues i la Conca de Barberà és una autèntica aventura, més enllà de les 3 hores que dura el trajecte sencer. Si a això li sumes uns horaris maquiavèl·lics (no hi ha cap tren ni a mig matí ni al vespre), uns trens antics i incòmodes i la falta d'espai per a acollir tots els passatgers un cop es passa l'estació de Reus, on puja un gran nombre de persones, el tram ferroviari Lleida-Borges-Montblanc es converteix en una de les pitjors infraestructures del nostre país.
El nou sistema de Rodalies de Lleida dins de Ferrocarrils de la Generalitat, presentat l'any 2020 pel llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, no preveu cap mena d'actuació més enllà de posar un tren més al dia a l'R14, passant dels 5 als 6. La manca d'inversions en aquestes línies es va fer més que evident entre el novembre del 2019 i el maig del 2020, quan el tram Lleida-Espluga de Francolí es va haver de fer amb autobús per culpa dels desperfectes dels aiguats d'aquella tardor. Un servei alternatiu que també incloïa les problemàtiques d'allò que havia de substituir. Retards, falta d'espai o, directament, dies que el bus no parava a cap localitat entre Lleida i l'Espluga.
Aquells que hem de fer ús del tren des de la capital de les Garrigues setmanalment per anar als nostres llocs de residència hem viscut la darrera estocada amb la gratuïtat del servei. No fa pas tant que, enfront d'un passatger enfadat pel retràs d'una hora que portava el tren, el revisor es justificava cínicament dient que "com que no heu de pagar, nosaltres tampoc hem de ser puntuals". Tan ample. La broma és de mal gust i ja fa massa temps que dura.
La problemàtica de la línia Lleida-Borges-Montblanc, i per extensió en el seu pas per Valls (R13) o Tarragona (R14), s'està cronificant i sembla estar a sota de totes les carpetes en els temes que importen a l'administració local, comarcal i estatal. No hi ha hagut cap alcalde ni conseller comarcal del Segrià, les Garrigues o la Conca de Barberà que hagi aixecat la veu contra aquest greuge. Tampoc els diputats per Lleida o Tarragona al Parlament i el Congrés. El tren no importa. Només l'utilitzen estudiants, gent gran o immigrants que no disposen del permís de conducció. Arreglem les carreteres i obrim les autopistes, que aquesta és la veritable mobilitat del nostre país.
Què hem de fer els usuaris de l'R13 i l'R14? N'estem tips, però no ens queixem prou. Tots fem tuits (servidor el primer) quan el tren va molt ple, fa tard o no passa, però això no és suficient. Si no ens mobilitzem de veritat aquells que fem ús el servei de manera habitual, res canviarà. L'administració local, aquella que hauria de defensar els interessos dels seus veïns, no sembla tenir-hi interès i caldrà fer la guerra pel nostre compte. Cal una unió entre tots els usuaris del tram per reclamar la millora del servei i, sobretot, una mica d'atenció no només per part d'ajuntaments i consells comarcals, sinó també per part dels nostres representants polítics a les principals institucions del país. Els diputats al Parlament i al Congrés per Lleida i Tarragona no han agafat cap compromís amb la millora necessària d'una infraestructura ferroviària tan important com és la línia Lleida-Borges-Montblanc. Exigir una actuació urgent és el nostre deure, al mateix nivell que manifestar constantment el nostre malestar allà on calgui.
Escric aquesta columna mentre a la ràdio sento que se celebren quinze anys de l'entrada en funcionament de l'AVE entre Barcelona i Madrid. El nostre és un país de trens, però només d'aquells que utilitzen els qui els han de gestionar.
