Opinió

L'escola del Palau d'Anglesola, l'escola de poble del futur

L’escola del Palau d’Anglesola o del poble que imagineu, seran les escoles de poble del futur, perquè serà possible fer-les evolucionar i seran escoles que faran millors pobles

L’actual sistema públic d'ensenyament de primària està fonamentat amb tres pilars, són tres elements o actors, complexos, immensos, pesats, immòbils, tres estructures d'estat que s’han engreixat tant que el fan pitjor (a l'estat).

Aquestes tres plaques tectòniques friccionen en bellugar, quan alguna evoluciona o ho intenta, genera tensions i aquest sistema públic d’ensenyament col·lapsa. Vet aquí per què el fan pitjor (a l’estat), perquè la societat evoluciona, però aquesta escola mai podrà seguir el seu ritme.

Un dels tres pilars és el claustre, el que entenem com l’equip de mestres d’una escola. Format per persones, la majoria, amb dècades d’experiència, que suporten el pes de ser protectors de somnis i esperances, que suporten els comentaris alliçonadors de familiars experts, que suporten imposicions sobre canvis pedagògics, metodològics, il·lògics … I donat que renunciar a la plaça de mestre té riscos incalculables, cap matemàtic ho ha resolt, fins i tot això han de suportar, estar encadenats a una carrera professional.

La meitat del claustre ja ha tirat la tovallola, hipnotitzats per sindicats arcaics, que han de justificar els sous dels seus alliberats atiant reclamacions utòpiques i proclames inversemblants, estan assimilant i menystenint els avantatges de la professió, estan perdent les ganes de dur els aprenentatges a assoliments màxims, es conformen amb els mínims i el que és pitjor, estan oblidant la importància de la seva feina, estan deixant de creure que són importants. Vet aquí la primera placa tectònica, un claustre enrocat, capcot.

En segon lloc, trobem a les famílies, el segon pilar del sistema, les que comparteixen custodiats amb el claustre. Són un binomi, famílies i claustre, per decret, perquè per una família canviar de claustre i trencar amb el passat només és grat quan abans has tingut una experiència traumàtica, i quan es fa per aquest motiu, ja és tard. És per això que majoritàriament cada família anirà lligada a un claustre.

Les famílies d’avui s’han transformat en famílies Amazon. El que veuen ho volen, i ja. A més tenen el gran poder de puntuar amb cinc estrelles tot allò que els és un servei, sigui públic, privat o extraterrestre. Avui les famílies són de gatell ràpid, són el Clint Eastwood de les cinc estrelles, les seves queixes, netament subjectives requereixen ser escoltades per molta gent, com més millor.

Amazon ens ha regalat unes noves regles de convivència, si creus que el servei no és perfecte, queixa't, i et donen la raó, tant si la tens, per descomptat, perquè l'objectiu és la ressenya amb cinc estrelles, no el motiu de la queixa. I les famílies ho han interioritzat, s'han cregut que el custodiat ha de rebre un tractament cada dia de cinc estrelles, i, això, és, impossible, no passarà. Les famílies de llavors, les famílies SEAT 600 ja ho sabien això, ho hem desaprès.

És impossible que aquest pilar es mogui sense friccionar, per les famílies qualsevol canvi en les normes de convivència, per menor que sigui, pot desencadenar centenars de fracassos escolars.

Ep!, aturem-nos uns segons, perquè cal excloure d'aquest grup als membres de les juntes de les AFA. Els membres de la junta de l'AFA són herois, mai n'hi ha prou d'aquests! Continuo.

I el tercer pilar o placa tectònica és la infraestructura, els edificis, l'on. Edificis que suporten el sistema educatiu públic. Instal·lacions anys 80 i 90, la majoria. Són un repel·lent per l'aprenentatge, un inhibidor del talent, això sí, el paradís de la pilota, però millor que no entrem en aquest jardí (de formigó).

Quina "productivitat" o capacitat d'aprenentatge podem esperar d'allò que passi en aules poc lluminoses, amb mobiliari anterior al període ergonòmic, aules sense refrigeració, amb parets plenes de papers, suros, pòsters, números, alfabets, grafitis … ?

Per què les aules del sistema públic d'ensenyament són l'antítesi, EN TOT, de les oficines d'arquitectura, d’enginyeria, dels laboratoris...? Quin protocol s’aplica per fer de les parets, mosaic? Que algú hi faci alguna cosa si us plau!
Als tres pilars cal afegir-hi, un parell d’actors convidats, per un costat el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de torn, que pot decidir governar per millorar, perquè és evident què és necessari fer canvis, (ja ho estem veient, oi?) i, per tant, friccionar. O mirar a un altre costat, decidir no enemistar-se amb ningú, i xiular.

I l’altre actor convidat és l’Ajuntament, que allotja les escoles, es fa càrrec dels subministraments i també pot xiular o implicar-se. És aquí on volia fer cap, però calia fer l'autòpsia de la situació per arribar-hi, perquè cada una de les plaques tectòniques són inamovibles, ara bé, des de l’Ajuntament, amb perspicàcia podem trobar l’escletxa, saltar-nos els obstacles ja esmentats i aproximar l’escola als temps actuals.

AULA STEAM DEL PALAU D’ANGLESOLA

Una de les notícies més destacades d’aquest inici de curs: L’escola Arnau Berenguer del Palau d’Anglesola serà la primera escola pública de primària, de la demarcació de Lleida, que incorporarà una Aula STEAM orientada a l’aprenentatge de la programació i la robòtica, posant així competències digitals contemporànies a l’abast de tothom.

L’Aula STEAM és un projecte innovador impulsat per l’Ajuntament del Palau d’Anglesola amb el suport del Departament d’Educació i la implicació del claustre de l’escola Arnau Berenguer. En tant que disruptiu, no hi ha plantilla, motlle, històric…, és un compromís ferm amb l’ensenyament i la formació, i una aposta pel territori.

L’educació STEAM, extraterrestres, al lloro!, és un enfocament pedagògic que posa el focus en la resolució de problemes, combinant les següents disciplines: Ciència (Science), Tecnologia (Technology), Enginyeria (Engineering), Art i Matemàtiques
(Mathematics). La resolució de problemes amb STEAM promou la independència dels alumnes per fer de l’aula una comunitat d'aprenentatge. Està inspirat en el treball col·laboratiu que caracteritza a la ciència i l'enginyeria, i pretén introduir i desenvolupar, amb elements de la indústria 4.0, habilitats i competències des de l’edat escolar.

La metodologia STEAM proposa aprenentatges ‘divertits’ a l’hora de treballar amb projectes complexos. Així, els projectes STEAM, es poden realitzar en grups reduïts, i amb etapes pautades, què són: plantejament o repte, experimentació, escolta activa, teoria, experimentació, resolució de la qüestió i explicació del procés. Toma, toma i toma.

La robòtica és una de les disciplines més representatives d’aquesta metodologia, ja que combina ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques per desplegar projectes innovadors. L’art té presència a l’hora de contar el procés i la resolució del problema, i com l’alumnat s’enfronta a l’explicació en públic.

Aquest projecte de l’Aula STEAM s’està gestant des del novembre de l’any passat, i serà ara quan veurà la llum. Durant els darrers mesos s’han executat les obres i s’ha arranjat l’espai per acollir amb les millors condicions a robots, portàtils, pissarres digitals i mobiliari nou.

Tot i que la inversió material és rellevant, el gruix econòmic del projecte recau en la formació i suport al professorat, les hores de formació curricular (co-professorat) que s’impartirà a l’alumnat i la plataforma de seguiment de resolució de reptes, que permetrà una avaluació permanent de cada alumne, conèixer la seva evolució i identificar aspectes de millora. I posar a disposició de l’alumnat assoliments màxims, és a dir, donar més carnassa als que tiren més sense deixar enrere ningú, veieu com era possible.

AULA STEAM, LA MILLOR PORTA A LES OPORTUNITATS

A dalt diem que els temps canvien, però l’escola no, al Palau d’Anglesola sí. Aquests canvis comporten una llista d’oportunitats, que, o s’identifiquen i analitzen, o serà difícil fer un model d’un cas aïllat.

La principal oportunitat que albira aquest projecte és posar a l’abast de tothom, una forma diferent d’aprendre, que allunyada de llibres de text i taules per memoritzar, promou l’aprenentatge complex, fent-lo amigable i motivador, en temps de gamificacions i d’aprenentatges per experiències no podem deixar ningú enrere.

A aquesta oportunitat hi accedirà tot l’alumnat, independentment del poder adquisitiu, tothom tindrà accés a tecnologia puntera, potenciant o descobrint talents que d’altra manera romandrien soterrats.

És una oportunitat també des de la perspectiva de gènere, ja que és evident que l’escletxa digital entre dones i homes té molt a veure en com s’educa i quins estereotips es projecten des de ben petits. Posem el talent davant del gènere.

Com a poble, no només és una oportunitat per millorar l’educació de la ciutadania, sinó que situa l’escola com el millor reclam per les famílies que donen a l’educació dels seus fills el principal indicador per cercar un lloc on viure i créixer.

I finalment, però prou rellevant, si l’escola compta amb assignatures STEAM curriculars propiciarà que el claustre es renovi, ja sigui perquè caldran professionals amb formació en competències digitals, o perquè els motivats ho estaran encara més, en posar al seu abast millors eines, que, potser ara sí, permetran aconseguir assoliments màxims, de nou!

L’escola del Palau d’Anglesola o del poble que imagineu, seran les escoles de poble del futur, perquè serà possible fer-les evolucionar i seran escoles que faran millors pobles..

Comentaris