Molta gent que ens llegirà en aquest espai del diari, ben segur que està passant temps de nerviosisme per la inflació de preus, estrès laboral i molts d'ells no poden arribar a final de mes o estan a l'atur des de fa molt de temps, sense veure el final del túnel. Molts d'ells hauran acudit al psicòleg o psiquiatra, però el sistema sanitari està en ple col·lapse.
Cal recordar que mentre els comerciants i emprenedors que a partir de 2010 van haver de tancar el seu negoci o botiga, en van quedar d'altres que preveien sobreviure i la resta, amb la guerra nuclear i econòmica mundial es veuran obligades a tancar les portes. Això genera molt malestar i deixarà amb una vida indigna a la majoria de població, generarà ansietat, depressions i tota mena de malalties emocionals.
La RGC (Renda Garantida Ciutadana) llei que promou i atorga el govern als col·lectius vulnerables o que estan a l'atur, és insuficient per poder tenir una vida digna com desitjaríem per poder pagar la llum, telèfon, internet, lloguer del pis, accessoris, materials, reparacions de la llar, etc.
Els més afectats d'aquesta crisi mundial seran les persones que pateixen un problema de salut mental, que tenen una vida limitada en tots els àmbits i manca d'esperança de curació o veuen alterada la seva vida (econòmica, social, personal...) i cal que tots els estaments públics i privats haurien de blindar.
Les persones de la diversitat funcional han d'apoderar-se i reclamar el que els hi pertoca. No existeix esperança de curació. Ni per part dels metges ni de la majoria de pacients, però a partir del 2023 sembla que la nova psiquiatria s'implantarà als països i es posaran en marxa plans com Neurofarmagen i pastilles intel·ligents que controlaran la correcta presa de medicaments pautats pels metges. Crec que s'hauria de millorar el sistema de salut pública de forma immediata per oferir la possibilitat de poder programar visites quinzenals o mensuals. A més crec que aquestes visites haurien de comptar amb una durada mínima de 40 minuts per pacient i d'aquesta forma evitaríem ingressos hospitalaris que generen patiment i que podrien ser substituïts per atenció directa a domicilis, evitant despeses innecessàries.
Cal invertir, doncs, molt més en salut mental i alhora fomentar espais que promoguin la igualtat d'oportunitats entre iguals. Cal una psiquiatria comunitària i acabar amb els hospitals a mig-llarg termini i canviar el model hospitalari per un de comunitari.
La crisi econòmica; és a dir el crac econòmic que vam patir va ser el primer avís. Una dècada més tard, ens vam veure abocats al caos i confinats amb tot l'enrenou del coronavirus i ho vam passar tan malament emocionalment i va comportar un augment del nombre de visites a centres de salut mental públics, privats i concertats.
Apreciats lectors, estic segur que m'entenen i també es veuen reflectits en aquest panorama que hem d'intentar apaivagar i solucionar. Som a temps de revertir la situació econòmica global i fer canvis que mai ens hauríem imaginat. El motor del canvi som nosaltres mateixos i crec que és necessari davant el col·lapse que la província de Lleida disposi de més professionals que treballen en favor de persones amb diversitat funcional.
Moltes persones amb trastorn mental de durada (indefinida) estan en llista d'espera de recursos assistencials i el govern no accelera els tràmits. Demano als nostres governants que abans d'acabar l'any planifiquin millor les despeses en aquests afers perquè està a l'ordre del dia.
En un futur m'imagino un món sense malalties, sense etiquetes, estigmes i desigualtats. Si tots escrivíssim una carta com he fet jo per demanar el que ens pertoca o ens manifestéssim de forma pacífica per un món millor, potser les elits, els governants es posarien les piles i ens anirien millor les coses.
No ho oblideu: hi ha persones que presenten problemes de salut mental que volen emprendre un negoci i estan en el seu dret i a més crec que en un futur no gaire llunyà les institucions ajudaran a crear projectes de tots els camps professionals impulsats per persones que no tenen barreres ni estigmes. A més, aquest cop demostren voler que el govern mogui fitxa i es comprometi a oferir serveis innovadors i més instantanis per poder evitar suïcidis, ingressos hospitalaris, polaritzacions, depressions, brots, etc. i acabar amb la psiquiatria del passat.
La salut mental existeix i tothom té salut mental (els famosos i famoses també) i hem de vetllar per tenir una bona autoestima i gaudir de la vida. Els anys vinents seran els més intensos i brillants dels avanços científics de la neurociència. El multimilionari més ric del món, l'Elon Musk pretén curar qualsevol malaltia mental incloent l'esquizofrènia, el parkinson i l'autisme amb un invent que ha patentat a la propietat intel·lectual que s'anomena "Neuralink".
Cal apostar per una psiquiatria integrativa i més personalitzada i crec que comença a ser hora d'apostar per la nova psiquiatria. El dilema és si aquestes promeses seran realitat algun dia i si les podrem veure nosaltres. Creuem els dits, esperem que sigui així!
Amb dosis d'optimisme, desestigmatització, informació i una mica de paciència podrem canviar el panorama de la salut mental. Endavant!
