28.09.2021 |

A l’agenda de Rajoy s’acumulen les urgències

Des de Brussel·les la Comissió Europea li exigeix la presentació de les noves retallades en els pressupostos del 2017 per baixar el dèficit al 3’1%. Moviments en el Pacte de Toledo per aplicar noves reduccions a les pensions, pujades de l’IVA... 

A l’agenda de Rajoy s’acumulen les urgències

Des de Brussel·les la Comissió Europea li exigeix la presentació de les noves retallades en els pressupostos del 2017 per baixar el dèficit al 3’1%. Moviments en el Pacte de Toledo per aplicar noves reduccions a les pensions, pujades de l’IVA... i al mig d’aquests anuncis la reunió amb CCOO, UGT i les patronals per una nova concertació.

Rajoy ja ha advertit que només accepta algunes modulacions però que la Reforma Laboral no es qüestiona. La patronal s’apunta a una nova reforma laboral i vol imposar la congelació salarial i la fixació d’augments de sou empresa a empresa, on sap que la patronal té totes les de guanyar. CCOO i UGT gesticulen, però no semblen disposats a posar fi a la desmobilització que han imposat i sota la qual el Govern ha anat aplicant mesures contra els i les treballadores.

Els propers pressu-postos de l’estat tornen a ser el moment per derrotar el pla d’un govern en minoria parlamentària i això només serà possible si des de baix s’impulsen les mobilitzacions que exigeixin defensa de salaris i pensions i defensa del sector públic per atendre les greus necessitats socials.

La segona de les urgències, la primera en clau institucional i de règim, és l’agenda catalana. Continua el compte enrere al Referèndum català anunciat per setembre del 2017. La maquinària judicial accelera els procediments contra els més de 400 càrrecs electes, parlamentaris, alcaldes i regidors. Per primera vegada contra les accions repressives de l’estat una mobilització de prop de 100.000 persones es manifestaven a Barcelona. La situació es tensa, i això redueix els marges de maniobra dels dos governs.

Rajoy intenta retornar el problema a un tema de finançament, recuperant les demandes que va posar sobre la taula Mas fa dos anys i que mai van tenir resposta. Puigdemont ja ha respost que amb això no hi ha prou.

El PNB forma govern amb el PSOE amb el compromís d’una reforma de l’estatut de Gernika dins l’objectiu d’una reforma constitucional federalista, però aquest camí ja el va recórrer Catalunya en el desastre de l’Estatut que va ser el desencadenant del moviment actual per la independència. El PNB, que deixa la porta oberta fins a pactar amb el PP en temes centrals, es disposa a cobrar el seus serveis a la corona, com sempre ha fet la burgesia. Només EH Bildu dona suport al procés català i demana que el País basc prengui el mateix camí.

Molt important és que el SAT a Andalusia, que dóna suport al dret a l’autodeterminació i preparen amb altres forces sindicals i polítiques la mobilització a Sevilla del 4 de desembre, es mobilitzi amb el lema de Pa, treball i sobirania, pel dret a decidir.

La solució al dret dels i de les catalanes a l’autodeterminació que nega la Monarquia no està només en la mobilització del poble català per respondre la repressió de l’estat i a la vegada evitar que el Govern català es tiri enrere. Tan important com això serà el moviment de solidaritat que se sigui capaç de generar a la resta de l’Estat. I és que si Catalunya es deslliure de l’estat monàrquic, s’obrirà un camí per desfer-nos d’aquesta institució caduca i impregnada de franquisme. Nosaltres defensem la constitució de la República catalana, amb plena sobirania, i des d’aquesta llibertat creiem que serà possible un nou encaix entre pobles en una Federació de Repúbliques. Si per contra és l’estat que imposa la repressió i derrota la lluita per la independència del poble català, serà un retrocés en les llibertats democràtiques per tothom, perquè les mesures repressives seran extensives contra altres col·lectius que s’enfronten el sistema i el règim.

Per això és imprescindible la constitució d’una plataforma d’organitzacions i entitats a tot l’estat contra la repressió del procés català, pel dret dels pobles a l’autodeterminació. A Catalunya la resposta contra qualsevol empresonament hauria de generar la convocatòria d’una vaga general, i caldria impulsar mobilitzacions arreu de l’estat.

A l’agenda de Rajoy s’acumulen les urgències
comentaris