Les persones amb malalties mentals cada dia tenen més drets com es mereixen i l’incapacitat ja no existeix com a tal sinó que passa a ésser un suport on sempre decideix el pacient, però malgrat tots els esforços de les administracions i entitats encara estan una miqueta estigmatitzades per la societat, incloent també seus progenitors i en la majoria de casos per part d’alguns pares immadurs , de poca personalitat que per les seves vivències durant la seva vida estan estenent el mal, de forma repetitiva, no saben admetre la realitat i també el mal que estan fent. També n’hi ha d’altres sense personalitat ni escrúpols que no saben manejar la majoria de situacions que comporten sentit comú i generositat i que enlloc d’ajudar als seus fills en tots els àmbits els deixen desemparats, es fan les víctimes, cometen errors i actes impurs que després neguen a conveniència com ara dir mentides, remorejar i pitjor és quan no els hi ofereixen una educació adequada a l’edat que tenen desde el seu naixement fins que són adults.
A la capital ens cal nous serveis de salut mental que focalitzin totes les formes per tal d’evitar que es vulnerin els drets universals dins del marc familiar i de l’entorn proper de les persones amb aquest tipus de problemes emocionals o amb patologies que són controlables.
Cal donar suport als pacients de l’Hospital Santa Maria que són assetjats, incompresos pels seus propis pares per exemple després d’un divorci , que posin en marxa un dispositiu per a tots aquells que donat que han rebut un baix afecte emocional, educació, respecte i un tracte injust ja sigui en fets o paraules ja que les seqüeles que deixen fets de la vida quotidiana són devastadors.
Casos d’adolescents i adults amb problemes de salut mental que han crescut en un mal ambient familiar, on el home ha tractat malament a la dona , adults que han passat una mala infància i actualment estan en tractament perquè els han sobreprotegit. Crec que d’aquests casos n’hi ha desenes de desenes i està constatat que en la majoria de casos com els que cito, els professionals de psicologia i psiquiatria encara no estan preparats per resoldre o abordar amb l’èxit desitjat aquest tipus de temes com el de les relacions tòxiques o relacions que ens perjudiquen i que t'estressen en la vida quotidiana.
Cal experts que abordin en profunditat aquest tipus de situacions per ser feliços. Insto a les institucions que tenen competències en salut i en especial l’Hospital Santa Maria de Lleida, que valorin la possibilitat d’incloure un nou servei dins dels que ja tenim per abordar les relacions tòxiques, prevenir el frau, l’engany i les addicions dins de la diversitat.
En altres llocs del món aquests serveis progressistes ja existeixen i crec que s’ha de seguir camí cap a un model de salut mental que aposti per un nou model i que poc a poc els hospitals psiquiàtrics vagin desapareixent i que els ingressos siguin de pocs dies o poques hores en alguns casos.
Cal demanar el compliment dels drets que els pertoca, que els seus progenitors els estimin i respectin, i cal posar una bústia d’experiències on la gent pugui explicar per escrit situacions de violència masclista (física i mental) i ser ajudats per experts.
De ben segur que treballant, picant pedra per assolirem la plena igualtat de la diversitat que és el que necessiten les “happy cities” .
Trasllado la meva felicitació a tot l’equip de l’Hospital Santa Maria que compta amb nombrosos serveis i els emplaço a investigar si aquests que plantejo de nous poden repercutir de forma positiva a la gent ja que actualment necessitem almenys el doble de professionals dels que disposem degut a la pandèmia de la COVID-19 i les seves conseqüències.
La ciutadania els estarà molt agraïda si s’amplia de forma contundent el nombre d’especialistes de salut mental del millor l’hospital que tenim a nivell estatal, que és sens dubte el provincial de Lleida, un hospital progressista, obert a les propostes i necessitats ciutadanes i molt ben gestionat per Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), que és el que cal .
