Catalunya és una nació de persones de la diversitat, que necessiten apostar per un canvi de 180 º i aposti de forma vocacional pel municipalisme de proximitat després del fracàs de les polítiques independentistes, d'un govern que s'ha trencat al no posar-se d'acord. Crec que ens cal una renda bàsica universal que estigui patent i blindada a l'Estatut d'Autonomia de 1978 i que hauriem de modificar amb la complicitat de tots els grups parlamentaris. La política és en la majoria de casos imprevisible, i les persones tendeixen a fer canvis d'ideologies i quan se senten enganyades o no són escoltades, s'enfaden i fan un vot de càstig als governants que varen votar en les eleccions o simplement no van a votar.
Vull deixar clar que la declaració de la independència de Catalunya va ser impulsada amb minoria per Solidaritat Catalana per la independència i el PSAN i després OMNIUM Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La 'victòria' dels independentistes ara es convertirà en un malson per aquells partits que surten esquitxats de tot plegat.
I amb els coneixements múltiples, que afortunadament he anat adquirint sobre política fent-ne un seguiment, puc constatar i evidenciar que tot plegat ha estat una mena de 'cortina de fum' planificada per fer negoci amb els sentiments de país de determinats partits, per amagar les infinites malifetes de gestió de l'època més fosca de gestió política a Catalunya i com a conseqüència hem retrocedit econòmicament, socialment i els polítics que la ciutadania va votar han deixat de fer política (a partir de l'any 2010) però la situació es pot revertir si aconseguim un govern estable que tingui com a prioritat la salut mental de les persones i polítiques innovadores i/o de la digitalització. Tant de bo els propers polítics firmin davant notari l'estabilitat de govern durant tres o quatre legislatures i llavors podríem passar una època equiparable a la del "Dream Team" a la via política.
M'agrada l'esforç, la dedicació, l'optimisme i entusiasme del Sr. Salvador Illa. Molta gent que en el seu moment va votar partits nacionalistes o independentistes ara s'atrevirien a votar al PSC perquè ha estat l'únic partit que s'ha interessat pel benestar en els moments més difícils de la humanitat i ha complit amb tots els seus postulats. Un gran exemple de superació i d'honradesa humana és el carisma de Sr. Illa, el que pronostico que serà el pròxim president de la Generalitat de Catalunya, i això beneficiarà a la classe mitjana i baixa, ja que en el cas de pacte amb ERC el 2023 es posarà en marxa la renda bàsica universal per tota la ciutadania.
M'alegro de saber que els sondejos donen per feta la victòria dels socialistes a les municipals i a les autonòmiques, però també m'alegro que Esquerra Republicana de Catalunya no descarti un pacte satisfactori i optimista que ja va existir en el passat amb el tripartit de Carod-Rovira, Saura i Pasqual Maragall.
Cal ser optimistes, treballadors pel retrobament dels catalans, les catalanes i entre tots hauríem de col·laborar per l'ordre públic, el respecte a la diversitat, millorar el sistema sanitari públic intentant potenciar les noves especialitats i graus a les universitats catalanes. A més hem de recuperar la força, la unitat de Catalunya, tal com expressa amb convenciment el Sr. Salvador Illa, que per ell aquest és un nou repte polític a la seva trajectòria de gestor públic, que va començar el 1995.
A més cal recordar que ell va ser Ministre de Sanitat del Govern d'Espanya (gener de 2020-gener de 2021) i afortunadament va gestionar des de la primera línia la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la covid-19 assumint la gestió del primer estat d'alarma; i va poder ser capaç de tancar la compra de vacunes; fer la preparació del pla de vacunació; va treballar estretament amb les comunitats autònomes en la gestió de la segona onada i va continuar apostant per la cogovernança per fer front a la tercera.
Vull aprofitar per encoratjar a totes les dones candidates a les eleccions vinents municipals de tots els partits polítics i municipis, agrupacions d'electors i sobretot en especial a la Lorena González i Dios, senadora del PSOE-PSC que si tot va bé acabarà sent la primera paera en cap de les balaguerines i dels balaguerins, dins d'un nou govern socialista que ja va tenir protagonisme i eficàcia en l'època en què va ser alcalde de Balaguer el Sr. Miquel Aguilà i Barril. Crec que ens espera una llarga etapa de socialisme tant en l'àmbit català com en el municipalisme, però amb certs dubtes sobre el que passarà a La Moncloa de Madrid i amb incertesa sobre si haurà de pactar amb altres forces que com ara Podem o Esquerra.
Si guanyen els socialistes a la capital de La Noguera (Balaguer), ciutat emblemàtica i segona ciutat més gran en població que m'enamora i estimo, després de Lleida, lloc on he viscut gairebé tota la vida i que compta amb un patrimoni que m'enamora, podrem fer realitat molts dels somnis de totes les persones que se senten de Balaguer. I de retruc serem més feministes, ambiciosos, combatrem tota mena d'actes incívics i vencerem totes els estigmes i prejudicis cap a determinats col·lectius.
A Lleida capital crec que això podria passar amb l'equip que presentarà aviat el que ja va ser alcalde després d'una llarga època amb Angel Ros i Domingo com a alcalde de confiança i ara el senyor Fèlix Larrosa podria acabar guanyant amb el suport d'ERC en el cas de no guanyar amb majoria, fet que li permeti governar novament a La Paeria de Lleida. Els pactes sempre són bons si són de llarga durada i pronostico que tindrem entre tres i quatre legislatures de governs que transformaran els municipis i la Generalitat. Som-hi!
