Darrerament, sento dir per les terrasses que es percep una sensació de cansament tant a nivell polític per la desafecció provocada pels casos de corrupció i pel procés independentista. I això és cert perquè els estudis de població fets fins ara apunten clarament que la gent cada cop està més esgotada de practicar sexe en parella o de tenir cites presencials, davant l'arribada d'aquestes aplicacions de cites que permeten fer videotrucades o simplement a través del porno que ens proporcionen a través de pàgines d'internet. D'altra gent està cansada de la seva parella perquè no se l'estima i s'acaba separant. I cal dir que el cansament també és de treballar per a penes poder fer una vida digna. Els estudiants estan cansats d'estudiar i llavors utilitzen el ChatGPT. Finalment no puc deixar-me de citar el cansament més perillós per a tots: estar cansats de viure. Fins i tot el govern ha posat en marxa un telèfon contra el suïcidi. Us estic parlant del 024.
Què podem fer davant d'aquest esgotament de la població després de la pandèmia de la COVID? És possible revertir la situació? Com s'ha de fer? Si jo tingués potestat apostaria per polítiques socials que afavorissin la dignitat de les persones a través d'una renda bàsica universal europea com fan alguns països nòrdics amb èxit i que hauria d'expandir-se per tot el món amb celeritat, sense oblidar-nos del continent africà que és el continent menys afavorit d'aquest món ple de desigualtats i on la taxa de mortalitat per fam és més alta. Cal també vetllar per l'aplicació de la jornada laboral de 4 dies per poder conciliar la vida laboral amb la familiar perquè si no, ens passarem mitja vida dormint i treballant.
En realitat totes aquestes mesures o accions que plantejo són una sèrie de polítiques optimistes que faria un partit idealista. Aquestes polítiques no arriben perquè no interessen ni als partits que haurien de ser els primers a aplicar-les. Som tan estúpids que deixem governar el pessimisme i la estupidesa humana. Així de clar us soc.
De la mateixa forma que en tots els àmbits de la vida on hi està involucrat el capital: el sexe, les drogues, el preu dels aliments, medicaments, etc.
Jo també estic esgotat, per una bona causa: per reivindicar una societat millor a través de l'optimisme, sense límits ni censura i això hauria d'arribar als carrers, vies, places de les ciutats d'arreu del món. Cal una manifestació pels immortalistes, pels somiadors, pels que volen una vida digna, pels que no volen dependre només del seu lloc de treball, pels que volen treballar del que han estudiat, pels que volen fer vacances, pels que no volen pagar lloguers a preus abusius, per les persones amb malalties que volen curar-se ràpid i de forma eficaç, pels que volen volar a altres planetes... El capital ha d'existir i s'ha de moure però la dignitat també i no pot ser que diguin: "tant tens, tant vals". Cal posar en marxa una societat optimista i igualitària de forma imminent i fer que les persones puguin viure amb facilitat, seguretat, dignitat, llibertat, amor, esperança, amistat, salut i optimisme. De vida només n'hi ha una a la vida per cada individu. O no? Hem de tocar de peus a terra però alhora intentar ser somiadors i manifestar-nos per no haver de viure amb cansament i traduir la típica frase "estic cansat de tot" per "tinc ganes de viure la vida" i apostar per una llarga vida plena d'aventures.
Tot això és possible i serà així gràcies a Déu!
