Tant de bo fos així i que durant els temps que estem a la terra poguéssim arribar en aquest punt de plena felicitat dins d'una humanitat plena de desigualtats que retroalimenten la infelicitat. Hauríem de viure feliços i amb seguretat i això no és així a la pràctica perquè tenim uns governants que estan en fase d'assoliment d'una societat equitativa.
Actualment, existeixen les pagues no contributives, la RGC (renda garantida de ciutadania), el bo d'habitatge jove fins als 35 anys i una sèrie d'avantatges pel fet de tenir família nombrosa. Aquest paquet de mesures socialistes estan mal vistes pels partits d'extrema dreta que està en contra i posant pals a les rodes al nostre president legítim: el Sr. Pedro Sánchez Castejón. Penso que en el nostre futur només treballaran la gent d'alt nivell, personatges públics, tan necessaris per a la humanitat i que faran un món més just, ètic, equilibrat, amorós, divertit i el més important és que les persones de la diversitat seran respectades.
Sense llibertat no hi ha democràcia. Ara aquest tema torna a ser tendència després de l'aparició de partits que priven la llibertat de les persones i intenten dominar-les, manipular-les, comprar-les, d'alguna forma o altra. Us estic parlant dels extremismes de dreta i esquerra. No entenc com en ple segle XXI i després d'una pandèmia determinats partits de la classe política continuïn sent votats fent males jugades a les persones més vulnerables.
Una persona de la diversitat funcional mai s'hauria de sentir malament amb crítiques sobre les pagues que reben pensions per circumstàncies de salut. Us estic parlant de les acusacions cap a les persones amb discapacitat intel·lectual, trastorns mentals, físics, etc.
Com pot ser que elaborin llistes negres i controlen les xarxes socials de la ciutadania amb la finalitat d'assabentar-se si és votant o no del seu partit? Aquest control no hauria d'existir i va en contra de la democràcia i del postfranquisme. I això existeix i no se'n parla.
Els extremismes baix el meu criteri mai són bon, però els respecto en certa manera, malgrat que he de dir que la llibertat d'un s'acaba on comença l'altre i crec que no s'ha de jugar en cap cas amb els drets, llibertats d'expressió i vot lliure amb absència de manipulació per col·lectius de la diversitat funcional. La dreta està en contra de les que ells anomenen 'paguetes'. Jo que em sento identificat amb el socialisme utòpic i amb l'optimisme crec que condicionar la llibertat d'expressió a les xarxes socials hauria de ser motiu d'expulsió d'un regidor, diputat o parlamentari perquè ningú, per molt simpatitzant o militant d'un partit sigui sempre ha de tenir llibertat.
La llibertat d'un s'acaba on comença la de l'altre. Això no hauria de tornar a passar Crec que farem aviat una societat utòpica i plena de sorpreses optimistes i a més a més aconseguirem totes aquelles metes que ens proposem. Tal com deia el meu besavi "us animo a fer el bé i no el mal que cap altre sermó us cal", i mai s'ha de desitjar els béns o diners dels altres ni tampoc hauríem d'estigmatitzar col·lectius de persones de la diversitat que es mereixen ser ciutadans de primera, respectats, iguals tal com diu la constitució i l'estatut d'autonomia de Catalunya.
Crec que els que es fiquen a la vida privada de la ciutadania quan ostenten un càrrec polític queden retratats i com deia abans la llibertat d'un s'acaba quan comença la de l'altre. Llavors: què passarà quan tinguem en marxa la Renta Bàsica Universal i Incondicional mileurista que està en fase de prova pilot i que es vol implantar al Parlament el 2023? Estigmatitzarem l'espècie tota la societat?
