Viure en primera persona una malaltia mental suposava una gran barrera i estigma per l'afectat i família més directa perquè havien de pagar-se els medicaments o tractaments de la seva pròpia butxaca, estaven discriminats, assenyalats, ignorats, interrogats, incompresos, etc.
Molts dels nostres avantpassats ho van passar un 'infern' i van ser discriminats en una societat on valors com l'acollida, l'empatia, el respecte no existien, els ingressos hospitalaris eren en la majoria de casos molt llargs, d'anys. A més, les persones afectades fins i tot tenien experiències d'abandonament i de manca d'afecte dels amics, coneguts o familiars durant tota la vida, els torturaven i difícilment podien integrar-se a la societat amb normalitat, cosa que durant la darrera dècada s'ha revertit.
Afortunadament, hem tingut l'oportunitat com a país de reduir l'estigma gràcies a una plataforma antiestigma catalana sense ànim de lucre que ha comptat amb la complicitat de nombroses entitats de salut que s'han adherit a les activitats que promou l'entitat Obertament.
La gran tasca que desenvolupen organitzacions com ara FESALUT, l'entitat Salut Mental Ponent o el servei de rehabilitació comunitària de Lleida, que forma part de la xarxa de GSS (Hospital Santa Maria de Lleida) i de les capitals de comarca de tota Catalunya eren una utopia inconcebible cap aquestes persones, per part dels governants.
Hi ha persones que necessiten parar de forma temporal o indefinida, i hem de reflexionar sobre que podríem fer, perquè deixin de ser etiquetades pel simple fet de fer psicoteràpia o estar ingressat en un hospital.
Ja comença a ser hora que les associacions veïnals s'impliquin més a peu de carrer, s'informi, i no posi a un racó a alguna persona que ho està passant malament i que lluita per aconseguir guarir la malaltia.
La salut mental sempre ha estat la germana pobra de la salut i ara, després d'una pandèmia de coronavirus ja sabem el que significa estar privats de llibertats de moviment i hospitalitzats d'un dia per l'altre. Aquesta és una gran lliçó per la humanitat i ara tothom sap el que és la salut mental. Hem d'intentar assolir la plena integració i interacció entre iguals lluny de les etiquetes, dels insults i dels comentaris i rumors que s'escampen dia rere dia a ciutats i pobles.
El present i futur crec que serà prometedor: crec que des de les institucions 'tancaran l'aixeta' a totes les indústries farmacèutiques que no proporcionaran fàrmacs o tractaments eficaços i innovadors adaptats al segle que vivim. Els que existeixen ara són impetuosament mediocres.
Si el govern retalla en despesa de la indústria del medicament podrem destinar aquests diners per altres solucions públiques com per exemple teràpies com l'acupuntura, teràpies alternatives, PNL com també podrem fer viable una renta bàsica universal incondicional totes aquestes persones, perquè puguin fer una vida digna que és el més just. És possible!
Els multimilionaris del planeta que estem autodestruint saben la realitat del que està passant, molt millor del que molts dels lectors que llegiu aquest article. La humanitat necessita que el planeta millori en molts àmbits i per això cal que la gent estigui alegre perquè si no no hi ha consum ni benestar, no hi ha negoci ni moviment comercial, de diners.
El futur no depèn només de la indústria farmacèutica i dels metges, professionals o terapeutes de salut. També depèn de la robòtica i d'empreses de nova creació que investiguen noves formes per la guarició dels problemes de salut mental com ara Neuralink, un projecte il·lusionant impulsat per Elon Musk per acabar amb totes les malalties.
Tot plegat, depèn de tots nosaltres i animo a les associacions veïnals, entitats de salut, col·lectius, fundacions, empreses facin viable un gir cap a la plena integració d'aquest grup de persones, eliminant l'etiqueta de 'discapacitat' i transformar-la a diversitat funcional, terminologia actual.
La Diputació de Lleida, el Bisbat de Lleida, tots els ajuntaments i les empreses i entitats implicades de Lleida haurien de promoure nous plans perquè accedir al treball ordinari amb diversitat funcional sigui fàcil per les persones interessades. La Generalitat de Catalunya hauria de ser la primera a decidir que s'estipuli per llei que totes les empreses de més de 100 treballadors comptin amb un 10% de treballadores i treballadors amb diversitat funcional.
Cal que cada persona, independentment de la seva salut pugui escollir el seu itinerari i s'apoderi de tal forma que pugui arribar al guariment de la seva malaltia. Cal, doncs, que la Generalitat de Catalunya apliqui la renda bàsica universal en aquest col·lectiu com més aviat millor perquè és una injustícia la situació actual i aquestes persones s'han de discriminar positivament com les dones o el col·lectiu LGTBIQ+.
Aprofito per donar moltes forces a totes aquelles persones que estan hospitalitzades a unitats psiquiàtriques de la nostra demarcació per motius de salut mental com també a tots els professionals que treballen amb ells durant tot el dia per la seva dignitat i salut.
El futur que tindran les persones afectades de trastorn mental és prometedor però caldrà paciència. Val la pena reconèixer que totes aquestes persones són persones molt valentes i que tard o d'hora arribarà la seva collita, i la ment per molt desconeguda que sigui pot investigar-se i cada dia que passa fem un pas endavant enlloc que enrere. Amb optimisme, esperança i apoderament de totes les entitats, negocis, multinacionals i associacions de veïns de Lleida aconseguirem la plena igualtat que desitgem.
Som-hi, que tot és possible i la ciència avança a passos gegants. Tot anirà bé!
