Em permeto dedicar unes ratlles en record al meu amic Tonet, recentment traspassat. I sincerament he de dir que voldria fer-ho expressant amb la màxima fidelitat el que en penso i el que significa la seva persona, tant per a mi com pel meu entorn familiar.
El primer que cal destacar és que l'Antoni Dalmases fou un molt bon pianista, autodidacta, però molt bo. Tenia un talent musical com en poques persones he pogut reconèixer. Nova ser un concertista famós perquè les seves circumstàncies i les de l'època de la seva adolescència i joventut no li van permetre el perfeccionament que ell hauria volgut assolir amb l'ajut de Mestres de gran nivell. Per una part el llarg període del seu servei militar de la postguerra(tres anys inútilment perduts) amb l'afegit de les estretors dels anys 1.940-50 d'una època franquista carregada d'impediments de tot ordre, i per una altra, la carència d'Escoles de música i Conservatoris a l'abast de tothom, en contrast amb les grans facilitats de les quals disposa el jovent d'avui per estudiar música i aprendre instruments sense gairebé necessitar allunyar-se de la seva població o ciutat de residència.
Un altre aspecte que vull significar és la gran afició i voluntat del Tonet que, malgrat la dedicació constant al seu negoci de llibreria, sempre trobava espais per la música.
Crec que no m'equivoco si afirmo que pocs dies de la seva llarga vida havia deixat de tocar el piano.
També s'ha de dir del Tonet, que no només era un bon pianista, perquè fou un músic integral. No tenia cap problema per llegir les partitures a primera vista, essent a mes un acompanyant envejable. Gran amant dels autors clàssics i romàntics i excel·lent intèrpret de Chopin. Les romàntiques notes d'un famós Nocturn d'aquest autor, delicadament polsades per aquells llargs dits del nostre artista, encara sortien del seu Stenway pocs dies abans de deixar-nos per sempre.
Estimava la cultura en tots els aspectes, especialment en el musical, i per això, en aquest sentit, l'haurem de recordar com un dels principals impulsors d'importants moviments, que després van donar com a resultat la creació de l'Associació de la Música, Coral Infantil i Orfeó Renaixènça, en els que hi participà en forma material i espiritual.
Vaig tenir la sort de descobrir el Tonet música en la joventut, quan jo era un entusiasta estudiant de violí amb moltes ganes de tocar i conèixer autors i obres. De moment no em podia imaginar el què significaria aquesta relació d'amistat pel meu esdevenir en el camp de música. Aviat vam formar un duet de violí i piano amb amb suficient gosadia com per enfrontar-nos amb partitures de Beethoven, Mozart, Schubert i altres grans Mestres, sense gaire pudor, però amb moltes ganes de conèixer obres i gaudir-les intensament. I així amb constància i suficient assiduïtat, en festes, caps de setmana i altres ocasions. varem fer el possible per què amb suficient mai del tot aquella flama que alimentava la nostra afició i que es mantingué viva fins a poques setmanes abans del trist decés.
He de reconèixer que en la història de la meva vida, de la meva esposa i de la resta de família hi haurà sempre un lloc d'excepció reservat al nostre desaparegut amic. Tots en el camp musical sempre el tindrem com un important referent. Les sessions, vetllades i concerts familiars, impregnats d'autèntic amor a la música, sovintejats durant molts anys en les nostres llars, van ser en bona part un important brou de cultiu de les aficions que els meus fills van anar desenvolupant i que en definitiva han quallat i donat resultats tant importants per la seva felicitat.
Descansa en pau amic Tonet. Estic segur que serà així perquè tu, amic de discursos, amb el llenguatge sublim de la teva música, hauràs convençut Déu perquè t'obri de seguida les portes del Paradís.
