28.09.2022 |

Pedro Sánchez consuma la traïció al poble sahrauí

Una traïció en tota regla, contrària a tot dret, i que és una concessió davant el xantatge del Marroc, que utilitza la immigració com una arma per imposar els seus interessos d’estat, com vam poder constatar l’abril passat a Ceuta
Pedro Sánchez consuma la traïció al poble sahrauí

El govern de Pedro Sánchez ha consumat el gir diplomàtic que, 40 anys després de la vergonyosa entrega del Sàhara occidental, aleshores una colònia espanyola, ara lliura a l’ocupació marroquina. Ha estat amb un comunicat oficial del palau reial marroquí que s’ha descobert una carta enviada per Sánchez a Mohamed VI en què accepta el pla de Rabat d’una autonomia per al Sàhara Occidental dins del Marroc com “la base més seriosa, realista i creïble” per resoldre el conflicte. Podemos protesta, però tampoc trenca.

Una traïció en tota regla, contrària a tot dret, i que és una concessió davant el xantatge del Marroc, que utilitza la immigració com una arma per imposar els seus interessos d’estat, com vam poder constatar l’abril passat a Ceuta. Tot s’hi val en la política del PSOE, que diu que retira les infames concertines de les tanques de Ceuta i Melilla, però alhora arma el règim marroquí i accepta totes les seves exigències polítiques. Tot per què faci de guardià d’unes fronteres on s’ofeguen cada any centenars de joves a qui es nega el seu dret fonamental a buscar millors condicions de vida, fugint de l’espoli de les multinacionals europees.

Digui el que digui Sánchez -que segueix els governs dels Estats Units, França o Alemanya-, el poble sahrauí té el dret fonamental a decidir lliurement el seu destí i l’ocupació armada marroquina, una herència de la dictadura franquista transformada en monarquia borbònica el 1976, és una violació manifesta d’aquest dret. Un dret fins i tot reconegut per l’ONU el 1979. Com a ex-potència colonial, i actual potència administradora, Espanya té l’obligació de no reconèixer aquesta ocupació i defensar el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí. La República Àrab Saharauí Democràtica, RASD, va ser proclamada a l’exili: des del 1975, quan metrallats i sota les bombes de fòsfor blanc i napalm marroquines, va començar un èxode que, fins avui representa 153.600 refugiats que malviuen en jaimas i casetes de tova en 5 campaments, wilayas, a la regió de Tinduf a Argèlia.

L’autonomia dins del Marroc, un règim monàrquic autoritari que no reconeix els drets democràtics més bàsics, és una negació del dret sahrauí. Com ho són els acords comercials signats per la Unió Europea amb el Marroc per legitimar l’espoli dels recursos pesquers i miners del Sàhara Occidental i que han estat tombats pels mateixos tribunals europeus.

La traïció criminal del govern “més progressista” de PSOE-IU/Podemos, s’agreuja quan lliura lligat de peus i mans el poble sahrauí a un règim del qual s’ha constatat la seva brutalitat vulnerant reiteradament els drets humans amb multitud de detinguts, desapareguts i torturats certificats per les organitzacions de drets humans internacionals, amb brutals atacs de l’exèrcit el novembre del 2020 contra manifestants pacífics a Guerguerat, o sentències, aquell mateix any, de 20 anys a perpètua als independentistes que havien protestat contra el desmantellament del campament de Gdeim Izik.

Visca la lluita del poble Sahrauí, pel seu dret inalienable a l’autodeterminació!

Fora l’ocupació Marroquina del Sàhara Occidental!

Pedro Sánchez consuma la traïció al poble sahrauí
comentaris