L'any 1956, un Jordi Pujol de vint-i-sis anys cita Josep Vallverdú en un pis de Barcelona. Ell en té set més i acaba d'acceptar un interinatge com a professor de llatí i francès a l'Institut Laboral de Balaguer. El futur president li encomana una missió particular: a banda de donar-hi classes, a la capital de la Noguera hi ha d'aplegar un grup de joves i difondre'ls doctrina catalanista. "He descobert un grupet interessant, per bé que limitadíssim. Ara els començaré un curset sobre el país i les seves coses" diu Vallverdú al seu amic Guillem Viladot en una carta de l'època.
D'aquelles classes passa a les tertúlies i les conferències, sota l'aixopluc primer d'Acció Catòlica i després de l'Ateneu. Són els anys de la represa cultural de Catalunya i hi juga un paper actiu.
Josep Vallverdú és conegut per la seva carrera imparable com a escriptor de literatura infantil i juvenil i com a traductor. En aquests dos camps, Vallverdú contribueix a omplir el buit de les lletres catalanes després de l'estocada de la guerra. La seva habilitat per captar l'atenció del lector el fan un autor d'èxit, amb una setantena de títols com Rovelló, reeditats i traduïts. Títols en què recorre als valors de l'amistat i la llibertat, l'estima a la natura i als animals, i on els personatges experimenten sovint un creixement personal, mirall per al lector jove.
Però Vallverdú també fa aportacions cabdals en el camp de l'assaig. Als llibres personals, de viatges i autobiogràfics, també una setantena, hi dona testimoni del seu temps i hi teoritza sobre l'equilibri territorial, els reptes polítics o el paisatge. El nostre Josep Pla volta per totes les comarques i en descriu les vistes, la gent que hi troba, els costums, els oficis. Ambaixador de la terra ferma arreu i exponent d'una literatura feta des de pagès, però amb ambició nacional, combat el lleidatanisme mal entès -xaró i acomplexat respecte de Barcelona- i el "leridanismo", l'intent dels espanyolistes per segregar Lleida del Principat i fer-la dependre de Saragossa. Vallverdú lliura aquesta batalla i dona forma al concepte de Ponent, l'occident de Catalunya. Els centenars d'articles a la premsa, pregons i xerrades són el llegat del Vallverdú ciutadà, l'intel·lectual a peu de carrer i de correu electrònic, l'activista per la llengua que mai no
descansa.
Avi adoptiu de Balaguer d'ençà que s'hi va establir per segon cop fa nou anys, en la seva llarga senectut conrea abastament els llibres
memorialístics i publica diversos poemaris. Vallverdú ha travessat la meta dels cent anys llorejat amb totes les insígnies del país. El seu Any, que ara acaba, l'ha fet més conegut i estimat encara. Set dècades després d'aquell encàrrec clandestí, allunyat sempre del politiqueig, fidel a la llengua i a l'ideal d'independència, donem fe que ha fet de la seva vocació d'escriptor un servei impagable al país. I que ho continua fent amb esperit positiu i una força envejable.
