05.12.2020 |

Una conselleria que no escolta

Durant la Marxa Pagesa de tractors que Unió de Pagesos va organitzar el 26, 27 i 28 de gener i que va acabar a Barcelona es va poder plasmar el desacord de la pagesia amb les polítiques que aquest govern porta a terme en matèria d’agricultura. 

Una conselleria que no escolta

Durant la Marxa Pagesa de tractors que Unió de Pagesos va organitzar el 26, 27 i 28 de gener i que va acabar a Barcelona es va poder plasmar el desacord de la pagesia amb les polítiques que aquest govern porta a terme en matèria d’agricultura. Alhora, en els dies previs, van anar apareixent a la premsa un article darrere l’altre de la consellera per justificar la seva acció de govern a favor de la pagesia.

Dues setmanes després de la Marxa Pagesa, llegeixo a la premsa, aquest cap de setmana, un nou article d’opinió seu i em pregunto: ningú de la seva conselleria escolta o llegeix el que diem?

Els números semblen aguantar-se en el paper però la realitat és que a la pagesia cada dia ens costa més poder tirar endavant. I encara és més indignant sentir manifestacions d’algun funcionari sobre el frau que fan els pagesos, que nomes viuen subvencions, etc. Arribats a aquest punt, potser haurem d’analitzar a fons qui rep aquestes subvencions en realitat.

Podem parlar del sector agroalimentari i de la seva importància però, consellera, només parlant d’empreses agrícoles i d’alimentació no ni ha prou. No hem d’oblidar que per als homes i dones que van fer el sacrifici d’anar a Barcelona i per a les nombroses persones que no hi van poder anar però es van mobilitzar pel territori, aquesta Marxa Pagesa no era un divertiment; era fer visible la nostra feina i reivindicar-la perquè en volem viure. Ens consta, pel suport rebut, que la ciutadania ho va entendre, i vostès sembla que no.

Les empreses agrícoles poden produir aliments, sens dubte, però de veritat viuen el territori? I en el territori? I formen part del seu teixit social? I les seves famílies? Prou d’enganys. Si volem sortir-nos-en d’una vegada cal parlar de venda de proximitat, de pagesia, de productes de la terra, d’homes i dones que la treballen i que configuren el paisatge rural, que cuiden el medi ambient; però per fer efectiu tot això necessitem eines. No volem subvencions però sí cobrar un preu just per la feina que fem. Necessitem que hi hagi transparència en els preus. No pot ser que el mercat estigui regulat per grans empreses, que ens tinguin a les seves mans, i a més encara se les premiï. Ja és hora que es consideri l’espai agrari com a espai productiu on s’hi desenvolupa una activitat econòmica, i no estigui a mercè de l’especulació ni pugui pugui ser trinxat per obres d’infraestructures que segur que es podrien planificar d’una altra manera.

Ja n’hi ha prou de sentir dir a diferents membres del govern que més del 90% del territori són espais oberts i s’han de protegir, però la realitat  és a on si pot posar tot.

El món rural és viu i la pagesia activa. Cap sector s’ha modernitzat tan ràpidament i ha adoptat mesures mediambientals com aquest. Per sort, amb jovent que s’ha anat incorporant encara que la realitat sigui tossuda i els més grans encara som molt. Però sí  que ara hi veiem gent que empeny al darrere i amb ganes. Volem continuar formant  part d’aquestes petites i mitjanes empreses familiars que no es deslocalitzen, disperses per Catalunya. No volem ser una reserva d’indis i posar-nos la barretina el dia que arribin els autocars. Volem i demanem, per a nosaltres i per a la nostra família, viure de la terra i de la feina que fem.

Una conselleria que no escolta
comentaris