Opinió

Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

El passat dimecres 4 de març, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, una Llei que dona eines per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari i augmentar l’aprofitament dels aliments al llarg de la cadena alimentària, des de la producció primària al consumidor final

A Catalunya, segons dades de l’Agència Catalana de Residus, el malbaratament alimentari a les llars, als comerços al detall i a la restauració, és de més de 260.000 tones anuals, equivalent a un 7 per cent dels aliments adquirits i a 35 quilos per persona, amb un impacte econòmic de pèrdua de 841 milions d’euros anuals, 112 euros per persona/any. En definitiva, segons l’ONU, entre un 25-30% dels aliments que es produeixen acaben a les escombraries. Dades que demostren que calia regular aquesta qüestió per abordar-ho com cal.

He tingut l’honor de ser-ne diputada ponent en aquesta Llei, com a representant del grup d’ERC. Han estat mesos de molta feina, reunions i sessions de la Ponència de Llei, per poder finalment aprovar el redactat final d’aquesta en el Ple del Parlament.

Aquesta és una llei pionera a Europa, perquè a diferència de la llei francesa o italiana, la Llei catalana prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant la redistribució dels excedents, i ho fa al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. És amb aquest enfocament que s’introdueix el concepte de pèrdues alimentàries per a tots aquells aliments que es perden durant la producció primària.

La lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari ha de ser un objectiu de país. Objectiu què fa temps que tant el sector agroalimentari, com l’administració, hi estant treballant des de diferents vies. Aquesta llei ajudarà per poder assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de fam zero i de producció i consum responsable que proposa reduir un 50% el malbaratament alimentari l’any 2030 i reduir les pèrdues alimentàries al camp.

Cal destacar que aquesta Llei imposa un conjunt d’obligacions a tots els agents de la cadena alimentària. Per exemple, les empreses de la cadena alimentària, les entitats d’iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquin a la distribució d’aliments, estaran obligades, entre altres, a disposar d’un Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari o a mesurar i informar anualment sobre els nivells de generació de pèrdues i malbaratament d’aliments.

A més de les obligacions anteriorment esmentades, la llei també imposa obligacions específiques a les empreses del sector de la restauració i l’hostaleria, entre les quals; la de facilitar al consumidor que es pugui endur, sense cap cost addicional, els aliments que no hagi consumit, i informar d’aquesta possibilitat de manera clara i visible al mateix establiment, preferentment a la carta o al menú. O bé la d’utilitzar envasos, per al trasllat dels aliments no consumits, que siguin aptes per a l’ús alimentari, reutilitzables, compostables o fàcilment reciclables, i admetre que el consumidor dugui el seu propi envàs.

Cal destacar també les obligacions imposades a l’administració pública i la resta d’entitats del sector públic, com per exemple: incorporar en els contractes públics i els convenis de gestió de serveis relacionats amb la gestió d’aliments, clàusules per a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris. O bé crear un sistema d’informació per a recollir i analitzar les dades resultants de la quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. A més a més, el Govern, amb la col·laboració del Consell Català de l’Alimentació, haurà d’elaborar un Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que s’haurà d’actualitzar amb una periodicitat màxima de cinc anys.

Aquesta Llei també inclou un conjunt de mesures de suport i foment per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris adreçades a l’administració pública i les empreses alimentàries, com per exemple: el foment de la recerca i la innovació així com la sensibilització sobre la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentaris o el foment de bones pràctiques comercials al llarg de la cadena alimentària.

Un altre aspecte important és la Regulació de l’espigolament, com una activitat complementària i sense ànim de lucre que té per objectiu prevenir les pèrdues alimentàries a la producció primària.

El Departament d’Agricultura s’ha avançat a les obligacions previstes a la llei i ha posat a disposició del secor agroalimentari una Guia per implementar un Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i té previst organitzardiferents seminaris tècnics a tot Catalunya sobre els 10 principis bàsics per implementar aquesta plans. El Govern, en el termini d’un any, haurà d’aprovar el Reglament que desplegui aquesta Llei.

Crec que com a país, hem de sentir-nos molt orgullosos i orgulloses perquè hem aprovat una llei pionera, amb el suport unànime dels diputats i diputades, per fer un pas endavant i regular aquesta problemàtica del malbaratament alimentari. Una llei que ens interpel·la a tots i a totes, a tota la societat, per poder assolir tots els objectius que tenim com a país en aquest aspecte.

Posem-nos-hi! Fem-ho possible!

Comentaris