20.10.2019 |
Óscar Grima
12:17
13/08/19

Va ser en un poble qualsevol d'un país civilitzat

Va ser en un poble qualsevol d'un país civilitzat

Mai em van agradar les festes, però ara, amb 34 anys, me n’hi vaig amb els meus companys de la Coordinadora per l'Abolició dels Correbous de Catalunya, per documentar la presència de la violència i el culte que se’n fa d'ella.

Totes les formes de violència em repugnen, però no conec pitjor violència que la que es disfressa de normalitat, tradició, d'alegria i de festa, de cultura... qualsevol excusa és bona per perpetuar-se, i resulta esgarrifós veure a nens exposats a un maltractament tan explícit.
Arribem aviat com de costum, resulta un viatge al passat, l'alcohol corre per allà on miris, particularment entre les penyes taurines, ja que és el seu moment. Crits i una espècie de dansa simiesca comença quan albiren l'arribada del camió que transporta a la seva víctima, un somriure cínic i pertorbador apareix a les seves cares, un somriure que ja no abandonarà els seus rostres fins que hagin aconseguit de sotmetre al pobre bou. Només després de descarregar la seva ira i frustracions, les seves cares semblaran humanes altra vegada.

Cada dia presenciem violència a les notícies: ofegats al mar, dones assassinades pels seus marits, guerres, atemptats, etc, cada vegada ens sorprèn i ens afecta menys, i així normalitzem viure en un món que caldria canviar de baix en amunt. És per això que hem d'anar combatent totes i cadascuna de les formes de violència institucionalitzades, però no resulta possible sense la implicació de forma directa o indirecta de tots/es nosaltres.

Vivim en un món hostil i hem creat la nostra pròpia bombolla on ens hi sentim segurs, una falsa seguretat i estabilitat que, més d’hora que tard, explotarà amb la mateixa facilitat que ho fa una bombolla de sabó. No només el canvi climàtic amenaça el nostre món; la violència, tant històricament com en l'actualitat, és la major amenaça per a totes les espècies que viuen a la Terra, inclosa la nostra, que d'altra banda, és l'única que l'exerceix.

És l’hora de deixar de mirar cap a un altre costat, sigues valent/a, necessitem la teva ajuda per canviar el món.

Óscar Grima és activista antiespecista, membre de Nova Eucària i de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

Comentarios