27.05.2020 |
Pere Sánchez
10:20
15/05/20

Ensenyament confinat

De famílies, n'hi ha de tota mena des de la qual cada dia és al costat dels infants fent deures, a la que ajuda a fer un resum o una presentació que molts cops acaba fent la mare en comptes del nen o la nena
Ensenyament confinat

Davant d'aquesta pandèmia i a banda de la necessitat de vetllar per l'instint més humà que existeix que és la supervivència, molts pares i mares s'han trobat de cara amb la realitat educativa dels seus fills i filles. De famílies, n'hi ha de tota mena des de la qual cada dia és al costat dels infants fent deures, a la que ajuda a fer un resum o una presentació que molts cops acaba fent la mare en comptes del nen o la nena. Hi ha qui no sap què fer o quina cara posar quan el seu fill li fa una pregunta o li demana ajuda amb un problema de matemàtiques. Quan això es trasllada al dia a dia, i si aquest dia a dia és confinat, tot es magnifica.

Aquesta situació ens deixa dues importants reflexions. D'una banda, les desigualtats socials que avui reben el sobrenom de la bretxa digital perquè molts infants no tenen on rebre les tasques que els envia la seva mestra o mestre. Hi ha qui és més afortunat i les rep, però ha de compartir un sol aparell amb els seus germans i germanes i quan cal ajuda, la mare no sap com funciona o el pare no en vol saber res. També n'hi ha que tenen tots els mitjans, però estan massa enfeinats teletreballant. I després hi ha els privilegiats que poden fer-ho tot perquè tenen els mitjans i l'ajuda materna, i dic materna perquè són les mares les que majoritàriament s'asseuen al costat dels petits per ajudar-los a fer els deures.

D'altra banda, la segona reflexió és la realitat dels docents. Els dels dos mesos de vacances. Avui estan confinats i ho estaven per Setmana Santa quan als mitjans s'insistia que s'havia de respectar el descans (bé, per a alguns). Igual que a l'estiu quan preparen el curs següent, fent cursos i modificant programacions per fer més atractiu i factible l'assoliment de les competències. Però allà estaven, fent videoconferències amb trenta o quaranta companys alhora, compartint idees i buscant solucions. Molts docents ho feien amb les seves criatures petites als braços, mentre els altres germans més grans es barallaven a l'habitació. I tractaven de fer una classe en línia per al seu alumnat, mentre que els seus fills i filles al costat, també estaven fent classe, però no els podia ajudar. De tant en tant s'alçava a veure com estava el dinar que havia de portar al seu pare que està sol i confinat a casa seva. I a la nit obria el correu per llegir els dubtes dels alumnes i les queixes dels pares que no estan d'acord amb la feina que els ha fet fer, i els dona el seu WhatsApp personal perquè els pares no saben fer videoconferències... però tranquils, no patiu! I demà més.

Per això a CCOO hem lluitat perquè es vetlli pel teletreball, perquè els docents són mares i pares. Avui sortiré al balcó a aplaudir els companys del sector sanitari que s'hi estan jugant més, ja que s'hi juguen la vida. Però deixeu-me que també aplaudeixi pels dels dos mesos de vacances i que també ho faci pels petits i els adolescents. La lliçó que ens estan donant no l'hem d'oblidar mai, com tampoc no oblidaré l'esforç que estan fent ara i fan cada dia de l'any els docents del nostre país.

Ensenyament confinat
comentaris