Arribem al final d’un curs escolar que serà difícil d’oblidar. Cap guionista hauria imaginat un guió tan pervers com el que ens ha tocat viure com a societat, i tota la comunitat educativa ha estat, principalment al final del confinament, el focus principal de les discussions respecte de la tornada a una suposada normalitat.
Des del sindicat hem tractat sempre de mantenir el compromís social dels professionals de l’educació, àmpliament demostrat mentre ha durat el confinament i posat en dubte posteriorment per una tornada i reobertura dels centres no negociada, gestionada de manera unilateral i percebuda com a corporativa, probablement alimentada per veus i altaveus mediàtics d’aquells que no representen la totalitat dels professionals de l’educació i no són sempre conscients de la magnitud de la tragèdia d’altres sectors professionals.
Hem hagut de mantenir l’equilibri entre el compromís social que implica garantir el dret a l’educació amb la defensa dels nostres drets laborals i de salut laboral. I no ha estat fàcil, raó per la qual no podem fer una valoració positiva de la difícil gestió que el Departament ha hagut de fer d’aquest retorn, però que ha fet sense participació i menystenint la veu dels representants legals dels treballadors i treballadores de l’educació i que van més enllà del personal docent. Calia prendre decisions difícils i s’ha optat per la instrucció directa deixant de banda la política del pacte, l’acord i el consens, tan difícil d’assolir, però tan necessària en una situació d’emergència.
A CCOO lluitarem per fer escoltar la nostra veu, que és la vostra, perquè el curs vinent es pugui fer en les millors condicions possibles. I no ens podrem quedar en solucions puntuals, haurem de fer la diagnosi d’aquelles mancances estructurals que la pandèmia ha deixat al descobert. Les polítiques de retallades —hereves d’una manca de voluntat política— que ha patit el món educatiu, han accentuat els darrers anys la bretxa social, fet que no ens podem permetre com a societat, i a CCOO defensem l’educació com l’eina més poderosa per aconseguir una societat més justa. Un cop feta la diagnosi, hem estat proactius amb mesures que farien possible aquest canvi, per la qual cosa haurem de reclamar que d’una vegada per totes, algú es prengui l’educació seriosament, i això no es podrà fer sense escoltar la veu dels professionals de l’educació. Hauran de comptar amb nosaltres.
Per acabar, volem remarcar que CCOO ha maldat per estar al costat de la classe treballadora en aquesta crisi i el volum de feina ha estat molt elevat, perquè ens hem posat al servei de persones que no tenien cap tipus de garantia sindical i s’han vist afectades d’una manera o altra per la COVID-19. I com no podia ser d’altra manera, independentment de la seva afiliació o no els hem prestat el nostre servei.
L’equip de CCOO d’Educació de Lleida vol agrair l’esforç realitzat pels ensenyants i els anima a afrontar amb valentia el retorn del mes de setembre, quan haurem d’aprendre a conviure amb la COVID-19, i haurem d’exigir i denunciar, quan calgui, la falta de mesures i de mitjans per fer-hi front, ja siguin de tipus sanitari i de prevenció, així com de personal i mitjans.
Els aplaudiments no es poden escriure, però els docents, homes i dones, en mereixeu un de molt llarg i sentit.
Pere Sánchez i tot l’equip de CCOO d’Educació de CCOO de les Terres de Lleida
