Ara fa un any a Bell-lloc vàrem patir, diria jo, un cop de roca; una roca sedimentària. Els sediments, com tots sabeu, són fragments provinents d'un ésser inicial i acaben formant part d'un altre per qui sap què, de vegades per la increïble força de l'aigua. Penso que amb aquest símil podem descriure, a la perfecció, allò que va passar ara fa un any en les eleccions del 24 de juny de 2015. Entenc la força de l'aigua com una voluntat ben clara, que va articular el moviment de les eleccions, la qual era fer-me fora de l'alcaldia, afectant així el partit el qual tinc el plaer d'encapçalar, el grup Municipal CDC, i, de retruc, al poble de Bell-lloc. Deixo a la vostra lliure interpretació qui són aquests sediments.
Amb tot, n'hi ha que veuen aquesta roca tan gran i tan pesada que resulta inamovible. Nosaltres veiem que té, tan sols, uns grams més que la nostra, exactament 26 vots. Aquesta concepció, que nosaltres creiem exagerada i errònia, va dur, duu i sembla que durà, a una situació poc certa que els fa pensar que la seva roca és tan inamovible que els habilita a parlar de la possibilitat de negociar en democràcia. Nosaltres, pel nostre costat, vam ser fidels a la nostra paraula quan dèiem, i seguim dient, que la llista més votada és la que ha de regentar l'alcaldia.
Transparència; bonica paraula, oi? Però deixa de ser-ho quan la ineficàcia s'hi embolcalla i la crida als quatre vents, amb la voluntat de passar desapercebuda. En aquest punt, que s'usi el mot transparència, molesta. D'altra banda, resulta bastant contradictori fer servir la transparència per amagar-s'hi darrere, perquè llavors es constitueix com a un element, diria jo, massa opac. La transparència, des del meu punt de vista, va de la mà de l'honestedat. Penso que l'actual consistori ha estat poc honest en reconèixer com a totalment seu el segell de la transparència que s'ha atorgat a l'Ajuntament, ja que en comptes que llavors, en el moment que se li va donar, només feia uns mesos que l'actual consistori estava al capdavant del govern municipal.
Oposició constructiva és vetllar per al govern i vetllar, també, perquè es compleixin les promeses electorals del partit al govern. Aquí és on hem centrat, tot i que no pensàvem que hagués de ser així, gran part dels nostres esforços. S'ha de complir amb allò que prometem, és ètic. Parlant d'ètica m'agradaria esmentar el tan defensat codi ètic. Realment penso que si no hagués estat per nosaltres, hi haguera hagut més d'una vulneració del codi ètic, més concretament de l'apartat quart del mateix codi, curiosament en benefici de certs sediments.
Em faig creus de la hipocresia d'alguns. És evident que, de vegades, quan no beneficia a certs col·lectius, no interessa destinar diners a entitats o col·lectius, però excusar-se amb la manca de capital és, simplement, mentir. A Bell-lloc, com que hi va haver una prorrogació pressupostària hi ha els mateixos pressupostos i, per tant, els mateixos diners, que en l'exercici 2015. En aquest punt, us puc assegurar de bona mà, perquè aquests pressupostos els vam fer els meus companys i jo, braç a braç, que en aquests pressupostos es contemplen aquest tipus de despeses. L'únic que no es contempla en aquests pressupostos prorrogats són noves inversions.
Ara per ara Bell-lloc es mou, totalment cert. Els del país veí diuen que: "el movimiento se demuestra andando"; i jo hi afegiria que caminant sí, no balancejant-nos. Per tant, em pregunto que si aquest moviment ens durà a algun lloc,
