Dos adjectius prou normals i concrets: Alats i banyuts. A l’instant volia aplicar-ho als polítics. Aquests dies n’anem ben saturats. El ventall és ampli i crec que tots hi cabrien. Però el cert és que la política em va tres canes gran, així que ens enfilarem cap a un altre carril. Per què qui més qui menys, no en té una bona rampellada?
No sé si perquè els hi hem incorporat ales i amb un embolcall d’un blau cel dolç i suau, els àngels inspiren sensació de goig i pau. El mot dimoni també pot tenir els seus admiradors. Tal vegada les seves entremaliadures el facin atractiu o el seu vestit llampant vermell ens captivi.
Però, posats a elegir, avui ens decantarem pels alats. El primer que em ve a la ment és l’àngel de la salut. Tots ho podem comprovar quan hem sortit d’una malaltia o xacra que no presagiava res de bo. A part del bon fer dels metges, també penses que tal vegada un angelet hi ha intervingut.
Aquella persona de confiança amb la qual podem desfogar-nos de quimeres i neguits, jo l’anomenaria l’àngel confident.
L’àngel protector, podria ésser aquell que ens ha alliberat d'algun ensurt a la carretera o en qualsevol lloc que corríem perill.
El dels punts i les comes. Sí, aquest, encara que us soni estrany també existeix. O si no pregunteu a aquella persona que té al davant un text escrit malsonant i no sap com fer-ho per a deixar-lo presentable. O encara pitjor quan es troba encallat, i de cop i volta, sense saber com i perquè li arriba la inspiració per arrodonir el tema.
Tal com van els temps, crec que també hi puc afegir l’àngel cibernètic. És el que ens guarda els nombrosos aparells de les noves tecnologies de virus i dimonis que ens assetgen contínuament.
L’àngel dietètic també va molt enfeinat. Ell, amb el seu adversari el de les banyes, estan en pugna constant. Mentre un et diu: «menja verdureta i fruita. Fes dieta Mediterrània». L’altre t’insta a la gola amb plats agrumollats d’aliments súper calòrics i atractius a la vista i al paladar.
L’àngel amb espurna és aquell que ens obre la llumeneta quan el nostre cap no és capaç de discernir amb claredat, quan els nostres raonaments són confusos o equívocs, ell ens dóna un cop de mà. Llavors, quan brilla una bona idea, diem que ens ha tocat l’ala d’un àngel.
Quan algú s’expressa amb delicadesa i senzillesa, diem que parla com un àngel. Tanmateix ho diem de la persona que refila com un rossinyol.
Amb tants àngels, seria imperdonable oblidar-me d’aquell que teníem tanta devoció quan érem infants. Cap dia ens passava per alt la seva oració abans de posar-nos al llit. Deia així:
Àngel de la guarda, dolça companyia,
no em desempareu de nit ni de dia,
no em deixeu sol que jo em perdria...
