11.08.2022 |

Als poetes anònims

A l’últim article parlàvem de la utopia del Nadal i ara passat Festes vull incidir en la joia d’aquest Nadal. Un ideal, un somni: així el podria qualificar. Per què quan en el caliu d’una família, els néts ja són grans, i el caganiu és la joguina de tots, ja us podeu imaginar quin caga tió més emotiu?  

Als poetes anònims

A l’últim article parlàvem de la utopia del Nadal i ara passat Festes vull incidir en la joia d’aquest Nadal. Un ideal, un somni: així el podria qualificar.

Per què quan en el caliu d’una família, els néts ja són grans, i el caganiu és la joguina de tots, ja us podeu imaginar quin caga tió més emotiu?

D’una altra joia de Nadal us voldria parlar. Com dos raigs de llum em va arribar un poema per Nadal i un altre per Cap d’Any. Em direu que a tots ens n'arriben moltes de poesies aquestes festes, però deixeu-me que m’expliqui.

A Castellnou tenim un poeta professional, amb això vull dir que ell, en els seus llibres, pot gaudir del mèrit del seu treball, però avui vull dedicar l’article a aquells poetes anònims, aquells que sense estar versats en l’art o tècnica de compondre obres poètiques, escriuen versos molts ben buscats i molt rimats. I a la vegada ens fan gaudir de la seva imaginació amb formes insospitades. El poeta en els seus versos crea vida i nosaltres no la sabem aprofitar. Giraré la medalla i a l’invers comprendreu molt bé el que us intento explicar.

Aquests dies he llegit una entrevista que li feien a Asha Miró, autora del llibre: “Paraules retrobades” Un llibre escrit a quatre mans, amb el seu pare, Josep Miró, afectat per la malaltia d’Alzheimer. Ell va intentar posar-hi remei: va agafar llibretes i va anar apuntant totes les paraules que se li anaven oblidant. “D’aquí -deia- no me les pot treure ningú. Quan oblides una paraula és com perdre una part de la teva vida”. Deixem l’invers i situem-nos a la cara de la moneda. Ja hi sabem qui hi tenim? Sí, els poetes. Ells amb les seves traces i manyes són capaços amb art, de crear somnis untats de mel, en aquests dies de torrons (Els dos són exquisits).

En aquestes quatre ratlles vull fer un crit de lloança a tots aquests poetes anònims que tenim als nostres pobles, perquè les seves poesies són un doll de vida. Dedico l’article a la nostra poetessa la Roser de cal Rafel, que ha tingut la delicadesa de fer-me arribar dues joies. Vull subratllar la seva humilitat, generositat, capacitat i maduresa interior, que com a altres poetes anònims ens oblidem de llegir, i allí es queden guardats, els seus poemes, en una llibreta, en un calaix. Tota generositat necessita ser realimentada per a poder créixer. Procurem llegir-los, perquè ells continuïn creant vida i així podran escampar-nos la seva generositat.

I com no podia ser d’una altra manera acabaré amb uns versos de l’amiga Roser: Vell any que tornes a néixer/ per fer del nou, l’arribada/ i deixarem els retalls/ d’aquella vida passada.// Renovarem il·lusions,/ apartarem l’angoixa,/ viurem l’avui plenament/ i omplirem el nostre cor d’esperança.

Si teniu ocasió, llegiu-la, us agradarà.

Als poetes anònims
comentaris