Resultats del 9-N: la independència s'imposa amb el 80,8% dels vots. Els partidaris d'un estat per Catalunya però dins d'Espanya (sí-no) obtenen el 10,1% dels sufragis i els partidaris de l'statu quo actual, el 4,5%. El recompte final de la Generalitat és 2.305.290 el nombre de persones que vam participar en el 9 –N. Certament crec que al govern central aquest resultat se’ls ha posat travesser, sembla que costa que ho digereixin.
Totes aquestes xifres sembla que al senyor Mariano no l’immuten però també és cert que alguna cosa posen de manifest: inoperància i manifesta impotència del President del Govern central, ja que tota la seva resposta al 9-N fou: Un fracaso. La senyora Camacho va saber guisar-ho més bé dient que la votació havia estat un Pucherazo.
Mariano Rajoy semblava més proper al paper de tertulià de 13tv que no pas a la condició de president... Aquest tuït de la Pilar Rahola crec que tots els que vam anar a votar l’hem llegit i molts altres més que ara no tinc temps de contar.
Una diada històrica que tant es va fer esperar i que tant desitjàvem, el seu èxit ens va entendrir. Un orgull per a la democràcia, molt participativa i que ha donat a Catalunya un escaló de molt prestigi internacional. Aquesta gent de la Meseta que amb les seves traces i manyes només busquen el desprestigi del nostre País. Les seves maneres no sé si qualificar-les de diabòliques o poc intel·ligents.
Fer mans i mànigues per col·lapsar tot l’aparell logístic de la Generalitat... qui l’ha pagat? Un afer pervers per parar i fer fracassar tot el procés d’aquest dia.
També podem reafirmar que si no capten que totes les seves malifetes encara encoratgen més a la gent per anar cap a l’independentisme , posen de manifest que la seva intel·ligència té mot per desitjar...
La corrupció i Podemos els tenen mig acorralats i el procés català voldrien que fos la seva cortina de fum, però aquest desafiament de Catalunya no sé com el pairan.
Gràcies, senyor Rajoy; gràcies, senyora Sánchez Camacho, sense el vostre suport constitucional el nostre procés a la transició nacional no existiria. Em reafirmo en la capçalera d’avui , així que girem la truita i acabem l’article amb bon rotllo, de moment us transcric dos poemes, el primer de mossèn Ballarín i el segon del meu amic Esteve Mestre
1. Senyor, us demanem un miracle.
Que els polítics siguin tant grans d'esperit com el poble.
2 . Cal anar endavant, sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant
I la tercera referència requereix un plat especial, és de la meva amiga Teresa Sabaté, penseu que la seva cuina és de delicadeses:
“S’ha acabat el bròquil”, creiem que ara cal “posar els pebrots sobre la taula” per tal de poder agafar la paella pel mànec i “remenar les nostres cireres”.
