Opinión

Un bon tuitaire

Ja vaig confessar fa uns dies que el món del Twitter i Facebook no és per a mi, però això no vol dir que no faci el tafaner, perquè d’aquest  posar-hi el nas, en trenc un bon  aprenentatge. Com comprendreu, a la meva edat, tota la porqueria que s’hi publica ja la tinc molt ben passat pel sedàs. Però tinc un amic cibernètic a qui segueixo els seus tuits perquè d’ells en trec una valuosa informació. 

Ja vaig confessar fa uns dies que el món del Twitter i Facebook no és per a mi, però això no vol dir que no faci el tafaner, perquè d’aquest posar-hi el nas, en trenc un bon aprenentatge. Com comprendreu, a la meva edat, tota la porqueria que s’hi publica ja la tinc molt ben passat pel sedàs. Però tinc un amic cibernètic a qui segueixo els seus tuits perquè d’ells en trec una valuosa informació.

Esteve Mestre Roige @esteve6. Ell és un bon tuetaire.

El seu original tuit número 1800 em va agradar, diu així: Sóc un rellotge de paret. Cada dia li dono corda, però, ara, tant s'avança com s'atraça. Rellotge sense control. Llei de vida.

Em va semblar una bonica manera de dir que la seva salut no és bona, quan, el que solem fer és, queixar-nos tan assíduament que semblem un disc ratllat. No vaig poder resistir aplaudir-lo pel seu rellotge de paret de tan bona fusta. Som molts els qui la nostra fusta està ben corcada.

El tuit 1801 encara va ser tant o més bo. Diu així: #vagadefamJaumeSastre ... igual que el pi a prop de la ribera, no seràs, ni serem moguts.

(Però cuida't, perquè tots plegats, et necessitem).

Aquesta segona part me la quedo per a mi. Mai havia tret tant profit de 140 caràcters.

La primera part de la piulada per a mi fou un toc d’atenció molt remarcable i que molt necessitava. Aquesta amagava tanta informació per a mi, que em vaig quedar meravellada. Sí, perquè sobre Jaume Sastre no havia pres l’esment necessari. Un homenot, així el qualifica l’Esteve. I també afirmava sobre Sastre: “La terra la forgen i la forjaran sempre homes com tu”.

El docent que ja porta més de tres setmanes en vaga de fam per reclamar al president del Govern, José Ramón Bauzá, que negociï amb la comunitat educativa per posar fi al conflicte en el sector.

I seguim amb el tuit 1801: ... igual que el pi a prop de la ribera, no seràs, ni serem moguts”. En aquesta part també necessitava esmenar-me. Tal vegada és, la cançó protesta més coneguda mundialment, i jo la tenia oblidada, ara que tanta falta em fa. Efectivament, fou un dels himnes dels 68 que alguns cantautors, a pesar del caràcter contestatari de la cançó, tingueren l’audàcia d’interpretar.

Com podeu comprovar aplaudeixo els tuits de l’Esteve i us invito a què no us perdeu les seves actualitzacions. Només que us siguin la meitat de profitoses que són per a mi, haurà valgut la pena.

Aquí us hi afegeixo l’última piulada (de moment), a ell no li fa por mullar-se: La casta oficial per un costat... i com sempre, una part important de la població a la qual mai s'escolta a l'altre costat. República!

No serem, no serem moguts. Igual que el pi a prop de la ribera. No serem moguts.

comentaris