Les frases fetes donen molt de joc, recordeu aquella tant popular en castellà: “hoy más que ayer y menos que mañana“ en català també podem jugar-hi. Així que el meu home no cal que estigui gelós. Veritat que som molts catalans els qui ens apuntem a questa frase? “Avui més que ahir i menys que demà. Certament puc afirmar que cada dia m’enamora més Catalunya.
Segona frase feta. Ara posem-nos seriosos. “Progressa adequadament” aquesta frase tan repetitiva en la quitxalla també és escaient pel nostre camí cap a la independència.
El nostre President al Missatge de Cap d’Any, així ho proclamava: el poble català “s’ha guanyat” la consulta. Un dret guanyat a base d’exemplaritat i perseverança. Sempre per vies pacífiques i democràtiques. Mas va convidar els representants de l’Estat a no veure Catalunya com un “enemic” sinó com un possible “bon aliat”.
Que hi farem si això els treu de polleguera! Però som molts els catalans que també ens treu de polleguera el fet de pensar que serà ara o mai aconseguir poder gaudir de llibertat a casa nostra, amb els seus defectes i virtuts.
És obvi que l’orgull català el portem al nostre ADN però darrerament, la nostra autoestima ens fa anar amb el cap ben alt. La voluntat popular i la força social del nostre país ens fa mantenir ferms. Amb tenacitat i constància hem arribat al 2014. Podem dir que l’hem començat amb bon peu, en el marc incomparable de la Seu Vell, amb l’acte d’inauguració de la commemoració del Tricentenari del 1714, a mi, sincerament, em va emocionar.
Sí retrocedim a aquell acord històric entre tots els partits favorables al dret a decidir del 12 de desembre, no em negareu que l’opció sí-sí va fer un cop d’efecte contundent i llaminer. Genial.
I cada dia està més cantat que l’opció sí-no és poc creïble i políticament gairebé buida i no és opció fiable per a sortir del cul-de-sac actual.
Els que han trobat tants repèls a la doble pregunta havien de veure l’Info K, perquè la ment dels infants sí que l’han entesa. El que passa és que: entendre és fàcil, si es vol entendre.
Aquell dia 12 vigília de santa Llúcia, tinc el pressentiment que ella no ens deixarà de banda, ni farà la guenya, sinó que il·luminarà el procés.
I com també per santa Llúcia un pas de puça/ per Nadal un pas de pardal/ per Sant Esteve, un pas de llebre/ per Any Nou un pas de bou/ per Reis, ase és qui no ho coneix...
També aquest difícil camí que ha emprès el nostre poble ple d’obstacles, temors i foscors però de mica en mica, com el dia va creixent, aquest 2014 ens anirà portant la llum. Que il·lusionats estem! I crec que és bo, perquè així fem brollar la imaginació i l’esperança que aconseguirem el nostre vell i bell somni: la llibertat.
