05.12.2021 |
Ramona Sanfeliu
19:13
29/12/14

El cant dels ocells

Un dels moments emotius que m’ha quedat gravat és el de les dedicatòries que a les vigílies volien honorar a éssers estimats i recordats que ja no van poder votar, perquè ja no estan entre nosaltres.

El cant dels ocells

A tots, el diumenge 9N ens ha quedat gravat a la memòria.

Per aquest agradable i dolç record li he buscat un raconet prioritari. Essencial primordial

Un dels moments emotius que m’ha quedat gravat és el de les dedicatòries que a les vigílies volien honorar a éssers estimats i recordats que ja no van poder votar, perquè ja no estan entre nosaltres. A tots en venia de manera especial algun ésser estimat.

Quan vaig veure al President Mas votant per Pau Casals em va semblar molt significatiu i també va ser el “clic” per fer l’article d’avui, ja que estava amb deute amb Pau Casals.

Un home baixet, de mirada candorosa, senzill i afable que mai l’èxit, celebritat ni ostentacions li van fer perdre la seva innata naturalitat. Ell sempre va fer de la música un camí a favor de la pau, la llibertat, la justícia i la fidelitat ... fe i integritat.

Era a la vegada una síntesi de bellesa i espiritualitat, energia i delicadesa ... per tot plegat, se’l considera un geni, un símbol, un mite ... el català més universal admirat arreu del món.

El seu concert i discurs per commemorar l'aniversari de la Declaració Universal dels Drets de l’Home a Nova York hi va aplegar representants d’un centenar de països del món. Tots es van posar dempeus per rendir-li homenatge ... i aquí Espanya, Franco havia prohibit fins i tot fer menció del seu nom. Tot el món aplaudint, El cant dels Ocells, i aquí ni ens assabentàvem del “miracle Pau Casals”.

Un geni. Amb tan sols 7 anys ja col·laborava amb el seu pare Carles Casals, fen la música per uns pastorets Nadalencs. Li deien el rei de l’arc. Val la pena visitar el Museu Pau Casals, que està ubicat a la Vila Casals, que es va fer construir al passeig marítim de Sant Salvador del Vendrell l’any 1910.

Ara està rehabilitada per a les visites, el músic i va viure fins a l’any 1939, quan va ser obligat a exiliar-se, d’on no va tornar mai més. L’any 1972 amb la seva dona van crear la Fundació Pau Casals, per conservar el seu nom i patrimoni.

Al museu si pot trobar turistes de tot el món, sobretot japonesos – molt enamorats de la seva música, encara que del nostre país més aviat escassegen.

Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides on va interpretar aquesta cançó, El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat a arreu del món, però de manera significativa a Catalunya, on se sol usar per acomiadar als difunts el dia de l'enterrament i és considerada símbol nacional.

El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana de Nadal. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem. Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l'exili del 1939

Als meus néts els hi he d’encarregar que en el meu comiat, sobretot no es descuidin d’interpretar la música El cant dels ocells. Crec que això em reconforta quan penses en aquell moment, que si pot ser que tardi a arribar.

En veure despuntar el major il·luminar en la nit més joiosa,
els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.

El cant dels ocells
comentaris