D’apoteòsica podríem qualificar la desplegada d’estelades que aquests dies s’ha fet al nostre país. A casa nostra, tal com havia de ser, hem buscat el lloc més visible i destacat per penjar-la. Al segon pis, on pràcticament només hi ha les golfes, al mig del balcó hi ha una senyora columna –molt resistent- que, talment com si es sentís sola, trista i enyorada, ara sembla que somriu, sí, perquè se sent acaronada per l’estelada que l’envolta. Ara veig que la culpa és de la columna, que m’ha fet enfilar per quarta vegada a agafar el tema de la Diada. Però que puc fer, quan un pensament no et marxa del cap i el sentiment que et genera t’omple el cor, els psicòlegs diuen que el que cal fer és parlar-ne. Aquests dies la son sembla que se’n va a fer punyetes, no puc desconnectar i el remei és esbravar-me i abocar-ho al paper.
Diada 2012: “no hi ha marxa enrere”.
Diada 2013: “el camí cap a la llibertat és imparable”.
I ara arribem a la mare dels ous, què passarà al 2014? Aquesta pregunta em té preocupada i no paro de repetir-me: serenor i tranquil•litat, que això s’ha de pair. Aquests dies hem sentit uns comentaris i frases per quedar-se bocabadats, com aquestes: “tres milions de mans enllaçades amb un civisme genuí i extraordinari”; “el món ho ha vist, el tarannà pacífic, festiu, integrador i democràtic dels catalans”, “si al 2012 la Diada va aconseguir un Màster, aquest any el Doctorat”... Però deixem les estelades, els comentaris i frases precioses i anem al gra, perquè amb la que ens cau a sobre i la que ens caurà, millor que ens centrem en la parauleta del títol “resiliència” que bona falta ens farà. El mot és poc habitual en català, potser s’empra més en enginyeria. El diccionari ho explica molt bé, però ara ens convé aplicar-nos la resiliència psicològica que té una persona per resistir i superar agressions continuades i la capacitat per afrontar condicions adverses amb esperit constructiu. La resiliència està relacionada amb l’autoestima, la fermesa, la integritat, la rectitud, l'enteresa... apliquem aquestes qualitats al nostre poble i obtindrem un país fort i ben estructurat. La columna de les golfes de casa nostra crec que es comporta de manera resilient. Tot plegat m’ha donat l’empenta per enfilar-me al tema d’avui. Com m’ho faria sense la vostra benvolença, estimats amics?
La Via Catalana a Arenys de Mar ha recordat l'il•lustre escriptor català Salvador Espriu amb una de les seves frases més conegudes: "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble”. Les seves cèlebres frases són avui encara vigents. Aquest moment històric a tots ens quedarà gravat al nostre ADN. Tants anys i tanta gent de purgar-la ja seria hora de poder gaudir d’un esdevenidor de plenitud.
