Opinión

Conflictes generacionals

Sembla que en l’intent per a ésser els pares que volíem tenir, passem d’un extrem a l’altre. També podríem dir que som els últims fills reganyats pels pares i els primers pares reganyats pels fills.

El metge anglès Ronald Gibson, va començar una conferència sobre conflictes generacionals, citant quatre frases:

1) La nostra joventut és mal educada, no fa cas de les autoritats i té poc respecte per les persones grans. Al metro o a l’autobús no cedeixen a una velleta el seient. Ni responen massa bé als seus pares...

2) No tinc cap esperança en el futur del nostre país si la joventut d’avui ens ha de governar, perquè són insuportables i desenfrenats.

3) El nostre món ha arribat a un punt molt crític. Els fills no escolten els seus pares.

4) A aquest jovent sembla que els agrada malmetre, desbaratar, espatllar. Ells mai no seran com la joventut d’abans. La joventut d’avui no és capaç de mantenir la nostra cultura.

Després de pronunciar les quatre frases el metge anglès queda satisfet amb l’aprovació dels assistents a la conferència, davant de cada una de les cites.

Tot seguit els va revelar l’origen de les frases esmentades:

La primera frase és de Sòcrates (470-399 aC)

La segona frase és d'Hesíode (720 aC)

La tercera, és d’un sacerdot de l’any 2000 aC.

I la quarta, estava escrita en un vas d’argila descobert en les ruïnes de Babilònia (Actual Bagdad) i amb més de 4.000 anys d’existència.

Pares i Mares de família: Relaxeu-vos ja que sempre ha estat així... Gràcies a Déu.

Als conflictes generacionals exposats per Ronald Gibson encara en podríem afegir uns quants més. No n’he trobat l’origen, però suposo que també són més vells que la sopa d’all.

Sembla que en l’intent per a ésser els pares que volíem tenir, passem d’un extrem a l’altre. També podríem dir que som els últims fills reganyats pels pares i els primers pares reganyats pels fills. Si abans teníem por dels pares, ara en tenim dels fills. Si abans vam créixer sota la imposició dels pares, ara ho fem envers la servitud dels fills. El rol s’ha invertit, els pares han de complaure els fills per a guanyar-se’ls i no a l’inrevés com abans.

Segur que el que ens cal és no caure ni en l’autoritarisme ni en la permissivitat, ja que si el primer aixafa, la segona ofega. Tan sols una actitud ferma i respectuosa ens pot permetre seguir endavant amb rectitud.

I entre padrins i néts, com ho veieu? La cosa és diferent… En parlarem un altre dia 

comentaris