Encara que sembli una contradicció, opino, que a les persones que no els agrada la xocolata, són afortunades. Les que saben no passar-se de la ratlla, unes virtuoses i les que ens passem de rosca crec que som unes golafres. Però és tan difícil resistir-s’hi!!! La classificació que acabo de fer dels xocolaters, potser no és prou encertada, així que aquí n’hi va una altra: Nou de cada deu individus som uns enamorats de la xocolata, el dècim menteix. No en va, en l'antiguitat i en els seus orígens es va donar a la xocolata una qualitat "divina" fins al punt que es considerava com l'aliment dels déus.
Planta originària d’Amèrica central, ens va arribar amb el descobriment del Nou Món.
La meva dieta timbaleja davant del seu poder de temptació, que com un corcó amb el seu treball incansable sempre barrina.
Uns bombons em treuen de polleguera, per una mousse de xocolata saltaria parets i quan em vénen a la ment unes lioneses de trufa se’m fa la boca aigua... I comprant-ne no se soluciona el problema, sinó que s’engrandeix, perquè ja sabeu el que passa, si en tens a casa, la temptació encara és més punyent. (Tot i buscant l’amagatall més recòndit, la seva aroma l’ensumo com el formatge un ratolí)
Hi ha estudis que avalen que el seu consum, ofereix beneficis per a la salut i per a la bellesa, sempre que se seleccioni un bon tipus de xocolata. Ja sabeu que el negre és el millor. Millora l’estat d’ànim, redueix la tensió arterial i suavitza la pell, són algunes de les seves bondats. També hem de subratllar que conté substàncies antioxidants i fa disminuir lleument el colesterol dolent. Fins aquí sembla que ho he pintat com la panacea, però la sinceritat ha de prevaldre per damunt de tot. L’aportació de grassa i sucre que conté, recomana la moderació i recordar sempre: “de lo bo, poc” o tampoc hem d’oblidar: “de res massa”. Aquesta darrera expressió és de l’escriptor empordanès Josep Pla.
Total que, ens aconsellen menjar-ne una presa diària, d’uns 6 grams, equivalent a 30 calories. També és important no menjar-la acompanyada, per exemple amb un got de llet, perquè llavors queda sabotejat l’absorció dels antioxidants del cacau, i també pot inhibir una òptima absorció del cacau.
M’havia mentalitzat a seguir aquests suggeriments al peu de la lletra, però la fatalitat em va submergir en una vall de pena, quan el metge em va dir: per a les persones que el ronyó no és prou catòlic, el tema de la xocolata està prohibit. Els “oxalats” que aporta són perjudicials. Però doctor no sigui tan cruel, almenys una miqueta de tant en tant. Miri, sigui assenyada i que aquest tant en tant, sigui amb comptagotes. Conclusió: cada dia repeteixo, el seny per damunt de tot.
