És cert, no estem avorrits. Després de tres setmanes de debatre l’agressió del Sr. Navarro, on bona part de caverna mediàtica propagava la violència que estan defensant els independentistes catalans, contra els que estan per la llei: va!!!, i torna a saltar la perdiu.
Abans de seguir, recordo, d’un temps enrere el comentari d’algun escriptor que deia: vaig curt de temes. Estic obert a escoltar suggeriments.
Avui aquest anunci és impensable. De notícies en brolla cada dia, tantes, que podem apagar la set de qualsevol ploma.
Del menyspreu del Sr. Cañete (un error garrafal) les dones crec que en podem treure un bon profit: augmentar l’autoestima i les ganes d’emancipació. Aquesta mini sèrie, no sé els dies que durarà, de moment, li ha costat massa de demanar disculpes. No si era l’arrogància que no el deixava o ho ha fet quan s’hi ha vist obligat. Suposo que aquest sainet el tindrem un temps a la palestra, a part que al PSOE tampoc els deu anar malament.
Així que anem cap a notícies més interessants i recordem el concepte clau en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides. El seu objectiu és proporcionar la igualtat legal i la igualtat social, especialment en les activitats democràtiques i assegurar la igualtat de remuneració per igual treball. És evident que les dones, fins i tot en la nostra societat occidental, pateixen discriminació. La solució passa per l'educació. Així de simple i així de complicat. Una dona ha de treballar 84 dies més a l’any per a guanyar el mateix que un home. Elles guanyen al llarg de la vida, menys, amb independència de la seva formació. I encara més: com més alt sigui el seu nivell d’estudis, major és la discriminació salarial.
Deixem la pela que no els vull avorrir i anem cap a alguna anècdota més divertida. Ja que prou sabem que a la dona encara li falta per arribar a una situació d’igualtat en la societat, el mercat laboral o en ocupar llocs decisius, tant a la UE com a la resta del món.
Un periodista enginyós deia: Que hi farem si el dia dels fets el Sr. Cañete va anar al debat amb un bany de colònia Varón Dany!
La segona anècdota és d’una tertuliana, ja més verídic i real, que totes les dones haurem pogut viure en diferents matisos i situacions al llarg de la vida. La senyora en qüestió va a l'oftalmòleg i el doctor li confirma que necessita ulleres. Miri, deixem passar un temps i dintre de mig any torni, llavors li ratificaré la graduació que li pertoca. Perquè de moment per a mirar les fotos de la revista Hola, pot anar tirant.
Sort que les dones no som guerreres o sinó a aquest oftalmòleg li fan la cara nova.
Per avui ja m’he divertit prou. Conclusió: aquí no hi ha ningú perfecte, perquè tots tenim capacitats i mancances així que més igualtat i menys Varón Dandy.
