Aquest títol no és prou correcte, ja que dels sis néts que tenint, la petita ens ha acompanyat (aquell instant l’havíem d’immortalitzar) ella ha posat la papereta a l’urna. I el gran dels sis néts, amb 16 anys, ja ha complert com a demòcrata. Jo li deia: -prou pots, noi, arribar i moldre, la padrina per poder posar aquesta papereta ha hagut d’esperar 30 o 40 anys. No sé, ja he perdut el compte.
Deixem l’embolcall i comencem amb una transcripció al peu de la lletra: “ Tots sabem que el Govern de l’Estat - i de fet, el Congrés de Diputats i els òrgans judicials, que tan poc se’n diferencien - s’omple la boca amb la Constitució, la qual sembla que sigui – mentre els interessi – intocable, sagrada i inviolable. I vinga enviar-ho tot al seu T. C.”
Llàstima que tenim memòria i recordem des de la nostra infantesa les prohibicions sobre escriure, llegir i parlar la nostra llengua, i molts drets bàsics trepitjats. Perquè que els nostres néts no hagin de viure mai una situació semblant i tinguin un prevenir de més llibertat i més bones oportunitats a l’hora d’entrar en el camp laboral i que s’acabi aquesta allau de jovent, tan ben preparats que han d'emigrar per guanyar-se les garrofes per aquest món de Déu. Sí, he votat per ells.
Que trist haver llegit aquests dies algun tuït com aquest: Hi ha gent que creu que solament podia anar a votar sí perquè en lloc de fer campanya per al no (el normal) han fet campanya contra la votació.
......i ara crec convenient una altra transcripció: “L’informe sobre la viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent elaborat pel C. A. per la Transició Nacional estima que si el 2011 Catalunya hagués sigut, un estat independent hauria ingressat 45.317 milions d’euros addicionals que corresponen als recursos que ara paguem a l’administració estatal. Perquè aquests diners repercuteixin sobre les noves generacions i puguin gaudir de tots els millors serveix bàsics: assistència sanitària, educació, transports, habitatge... en fi, que els garanteixi un futur amb treball digne i amb un sistema econòmic millor repartit entre la població perquè s’acabi la pobresa dels qui els hi manca recursos bàsics.
En conclusió, els catalans hem de seguir sense defallir el camí que hem començat, això sí, sempre de la manera més democràtica i pacifica possible. Si ho fem així, ens en sortirem.
Aquests 9N hem viscut una festa històrica, un orgull per aquest país petit i eixerit i com diria la meva padrina “al pot petit hi ha la bona confitura”. El lema dels castellers d’un vers de l’obra Els Xiquets de Valls de Josep Anselm Clavé: «Força, Equilibri, Valor i Seny», és el resum que també podem aplicar a aquest poble que tant estimem.
