Opinión

L'ou o la gallina?

Aquesta setmana toca escriure sobre la Mare.  Com en el dilema de si és primer l’ou o la gallina jo tampoc sé per on començar, si fer-ho per la mare que acarona el seu nadó o per aquell ésser que batega dins les seves entranyes. 

Aquesta setmana toca escriure sobre la Mare.  Com en el dilema de si és primer l’ou o la gallina jo tampoc sé per on començar, si fer-ho per la mare que acarona el seu nadó o per aquell ésser que batega dins les seves entranyes.

L'ou o la gallina? Aquesta expressió plena d'ambigüitat va conduir a filòsofs antics a qüestionar el com es va originar la vida i l'univers. La parla popular posa l'accent en la inutilitat de preguntar qui va ser primer, ja que aquesta sentència és una fal·làcia  de "cercle viciós”.

Deixem el preàmbul i entrem en el miracle de la vida que  es va gestant. Si de la mare podem dir, que es mort de ganes d’acaronar i tenir en braços el fill, per amanyagar-lo constantment, d’aquell fetus, d’aquell ésser no nat també podem dir alguna cosa. Sabem que és molt espavilat, ja que si és capaç d’anar desenvolupant, cada part del seu cos a la perfecció, un entrellat d’òrgans sincronitzats de la manera més sublim..., qui pot negar que aquell angelet li diu: Hola mama ! Jo també t’estimo molt ! Hi estic molt bé dins la teva panxeta... tan bé, que m’hi trobo com un peixet a l’aigua. No hi fa fred, i l’aire que a través de la teva sang em dones és molt net. Segur que no fumes, tampoc sento olor d’alcohol. Menges aliments sans i no fas res que pugui perjudicar-me. Has canviat les teves costums perquè jo pugui néixer sa. Prens suplements de ferro i també àcid fòlic i tot el que et mana el ginecòleg.

T’agraeixo tot el que em vas ensenyant, per exemple, ja sé quan és de dia o de nit, perquè de dia et mous molt i fas més soroll. Quan sentis que em bellugo, pensa que faig salts d’alegria, dins d’aquest casona que m’has regalat. Però també vull dir-te que tinc ganes de sortir-ne per a conèixer-te i amb els meus ditets aferrar-me fort als teus. També t’agraeixo que sigui l’alegria de la teva vida, i encara que represento la teva màxima preocupació, voldré compensar-te de la millor manera que sàpiga. 

Sé que em faràs molts petons. Jo, quan sàpiga fer-ne, te’ls tornaré i t’estimaré tant com tu m’estimes. És molt bonic això de néixer amb un pa sota el braç. Sé que no tots els nadons tenen la meva sort, perquè n’hi ha que no són tan desitjats i esperats, per la qual cosa penso estimar-te encara molt i molt més.

Abans de néixer, marona, mira quanta feina ja et dono. Tots els preparatius, sense descuidar-te cap detall: el canastrell, , el cotxet, la banyera i mil cosetes més... el teu esforç i dedicació, mai podré pagar-te’l. Sóc tan feliç ! Em preocupa una mica, però, el teu neguit, perquè tot vagi bé, que neixi sa i si pot ser ràpid. Posat tranquil•la, tot anirà bé, ja ho veuràs mareta. Certament ets única, la millor...

 (De la “gallina” en parlarem un altre dia)

comentaris