No sé si és l’última, penúltima o antepenúltima (és que cada dia en salta una de notícia) del PPC impugnant els pressupostos de la Generalitat i així retardar la seva entrada en vigor almenys un mes. La notícia ha rebut majoritàriament els qualificatius de cinisme i venjança, al posar en relleu el seu baix nivell polític. És lamentable, ja que si aquest recurs ajuda a algunes persones a passar fred i gana aquests dies és vergonyós i inqualificable.
Però, encara que ho intentin, no ens podran aigualir la Festa. Perquè esperem que les Ajudes Socials que tant treballen en el nostre país, els farà arribar a tots els que tenen necessitat, l’àpat tradicional de Nadal, una calentona escudella i carn d'olla, amb neules i torrons. Vint-i-cinc de desembre, de les diades de l’any, podem dir que Nadal és per excel·lència la més gran. El dia més lluminós, el dia que desprèn més pau i a la vegada més enyorança. Però, si el pots gaudir amb la família, sens dubte, ja tens el millor ingredient.
Per a tots joves i grans el Nadal ha de ser una utopia, un ideal, un somni... i tots sabem que les utopies poden tocar la realitat, per tant, vivim la màgia d’aquest dia i encara que sabem que potser no existeix un Nadal ideal, sí que cadascú pot fer el seu Nadal especial.
Amb el bon enfilall que tenim de tradicions catalanes es tracta d’aprofitar-les. Començant pels àpats tradicionals i el ritu foguer més popular: el tió de Nadal. I encara que tinguem retallades, els regals que no faltin a ningú. La Cavalcada de Reis, sempre tan popular, amb el seu rosco, també és una bona tradició nadalenca, amb la corona i la fava incloses. Els pastorets, el dia dels innocents, la missa del Gall... L’arbre de Nadal és una tradició dels països nòrdics, a Espanya la tradició de l’avet no va introduir-se fins al segle XX. Actualment, conviuen la tradició del Pessebre i la de l'Arbre de Nadal.
Fa molt temps que hi ha controvèrsia sobre les tradicions foranes: el pare Noel o Santa Claus, hi ha crítics que ho perceben com una mentida elaborada per al consumisme, o com una intromissió en les seves pròpies tradicions nadalenques.
L’inici de la nova loteria la Grossa de Cap d’Any desitgem que esdevingui una llarga tradició, ja que els beneficis d’aquest sorteig es destinaran a programes per a la infància a Catalunya. Insistiré amb el mot utopia, amb una preciosa frase d’Eduardo Galeano: La utopia està en el Horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el Horizonte se corre diez pasos más allà. Entonces , para qué sirve la utopia ? Para eso... sirve para caminar..
Només em resta desitjar-los Bones Festes, amb pau i salut. I que l’ideal del Nadal ens empenyi a seguir caminant, i així un any més poder-nos retrobar el 2014.
