Fa pocs dies llegia, del professor i filòsof Miguel García Baró, les següents afirmacions que m’han fet pensar molt: “Estem en mans del poder de la por, por de replantejar-nos qüestions personals i també polítiques. Només pensem a mitges: intentem desesperadament quedar-nos al costat còmode de la vida”
Subscric la declaració del senyor Garcia però deixeu-m’hi afegir, que encara que ens facin jugar dia a dia la carta de la por i l’amenaça, tenim molta gent que es mereix els millors adjectius. Per això avui vull enaltir la seva actuació.
A tots ens ve a la ment els 33 Magistrats quan afirmaven que la legislació internacional avala el dret de Catalunya a decidir la seva relació amb Espanya, encara que Carlos Lesmes va advertir al Tribunal Superior que els magistrats no han d'opinar sobre el procés sobiranista. Ara, els jutges que fan de pedagogs sembla que no el preocupem. A mi només em fa parlar el sentit comú i crec que les llengües minoritàries s’han de protegir i respectar la llengua en que et van criar, perquè encara constato cada dia que, moltes persones de certa edat no saben escriure amb la llengua materna. I així anem seguint per aquest pedregar. Però la nostra esperança segueix ardent amb notícies com la d’aquests dies.
Un total de 30 organitzacions empresarials catalanes, entre les quals hi ha les cambres de Comerç i diverses patronals, s'han adherit al manifest del Far, a Llafranc, en defensa del dret a decidir. I també es comprometen a respectar la decisió que surti de la consulta i adaptar les empreses a la nova realitat sortida de les urnes.
També recordo l'alegria que ens va donar el president de la multinacional farmacèutica Víctor Grífols en animar a Mas a "tirar endavant" i "no arronsar-se".
Les tres actuacions abans esmentades ens han d’encoratjar i preguntar-nos, per què tenim poques senyeres penjades als nostres balcons? I encara que ataquin els nostres símbols com el greu fet de serrar la branca més llarga de l’emblemàtic pi de Catalunya, no ens arrosarem.
Animem-nos tots a no pensar a mitges, i sobretot pensem que la consulta és irrenunciable, peti el que peti. Això sí, mai caure en la violència (això és del temps dels bàrbars).
Què em pot passar? Que em retallin la pensió o que m’afegeixin uns impostos a la declaració de renda, o que em posin en una llista negra... (a mi l’única que em fa quimera és la llista negra del càncer) I només em treu la son la meva dignitat i la llibertat dels néts. Perquè estic segura que les noves generacions sabran trampejar millor la por i viure sense opressions.
-Preguem, que sols Déu és gran, / els hòmens són ombra vana; / preguem que sia aqueix pi/
l'arbre sagrat de la pàtria. Jacint Verdaguer (1845-1902)
