“Qui menja sopes se les pensa totes”. No m’he equivocat, no!
Ara no ho sé però abans, relacionar sopes i pa tot era una. Però tampoc cal anar tan lluny; a Torregrossa fa uns dies a la 6a. Festa de Pou Bo van fer un concurs de sopes de pa. Amb el lema: Volem que els nostres fills mengin el pa que menjaven els nostres avis.
El pa de ronyó sucat amb tomata segur que és per llepar-se els dits; perquè com diu el refrany, a Torregrossa se les pensen totes. Encara que el qui fa la gamberrada de cremar una bandera deu tenir un pa a l’ull.
Tot aquest pa em porta a fer una confessió: no puc suportar que se’n malmeti un rossegonet; la cosa ve de lluny. Quan tenia 20 anys, l’any 60 del segle XX, en aprovar les oposicions a Magisteri, em van enviar a un poble situat a sobre d’Esterri d’Àneu, anomenat Isavarre (perdut al cor del Pirineu). Allí de requisit cap, però de neu i vistes panoràmiques no ens en faltava. Fins i tot de menjar hi havia el que hi havia perquè com comprendreu de botiga per anar a comprar cap. Una vegada a la setmana pujava una furgoneta d’Esterri que portava El Pa i quatre coses bàsiques... I que bo era tota la setmana, gros i rodó, aquell pa sí que era pa. Allí, l’aigua com al Canigó era fresca i regalada; amb l’aliment bàsic assegurat i aquells aires tan saludables, no s’hi estava pas tan malament. De tota manera, sempre penso que a Isavarre el pa era esperat amb el mateix delit que els israelites el manà al desert. (Exagero)
Ja n’hi ha prou dels meus romanços i anem cap a dades més significatives. El pa s'utilitza com a base de l'alimentació des de fa més d'11.000 anys. En fa 50 que cada persona consumia uns 130 quilos de pa a l’any; actualment se’n consumeix poc més de 40. Aquesta tendència comença a canviar, segons xifres del ministeri d’Industria.
El pa és un element característic i clau de la dieta mediterrània malgrat que en els últims anys ha sigut mal vist. A principis del segle XXI en entrar en auge el fenomen artesà es busca recuperar un pa de categoria amb més temps de fermentació i masses mare.
Totes les preguntes sobre el pa, ja sabeu a Google: És sa el pa? Engreixa? El pa de motlle té greix? El pa integral és millor que el pa blanc?... Sí, el pa és un dels puntals de l’alimentació mediterrània. Els hidrats de carboni que aporta ajuden a equilibrar el percentatge de proteïnes, greixos i glúcids que necessitem diàriament. 10 grams de pa blanc aporten 290 calories (poca cosa)
D’ençà d’aquella estada a aquell llogaret (com jo l’anomenava) el pa sempre l’he tingut en un llistó molt alt. Si amb pa i aigua podríem viure és comprensible que adjectivar aquests dos mots amb la màxima altura és just: l’aigua és miraculosa i el pa és sagrat
