És cert, mai aniràs al llit sense que d’alguna cosa no n’hagis tret profit. Aquesta troballa d’expressió ha donat fruit a l’article d’avui.
Planxar l’orella, estirar els ossos, consultar el coixí, fer non-non, enganxar-se-li els llençols, com un soc o com una marmota... tot és clapar. Queda ben clar per on van els trets: dormí bé per viure millor.
Tota persona passa un terç de la seva vida dormint, i gairebé el mateix percentatge de la població espanyola té problemes de son, segons dades publicades per la S.E. d’Estudis del Son (SEES). I el que és més important, els científics han comprovat que després d’una nit de dormir malament, la nostra qualitat de vida se’n ressent: la grassa s’acumula a les venes, baixen les defenses, augmenta la predisposició a guanyar pes, ens tornem irritables, ens costa controlar les emocions... no aclucar l’ull perjudica seriosament la salut. Qui no ha experimentat, després d’una nit del lloro, un matí dels mil dimonis?
Els experts diuen que dormir contribueix a un ús més eficaç de la nostra energia, ja que mentre estem en braços de Morfeu, l’activitat metafísica es redueix un 10%. Aquesta desconnexió serveix per recuperar l’energia gastada durant el dia. També és important senyalar que el cervell mai dorm, sempre està actiu, la qual cosa fa que el repòs nocturn sigui una teràpia, un bàlsam relaxant. Científics han constatat que un son reparador millora inclús l’aparença física. Per això la Bella Dorment tindria el cutis de porcellana?
Amb les unitats de la son que hi ha a les clíniques i centres hospitalaris, ara crec que ja podem dormir tranquils. I si hi afegim tota la informació que ens arriba amb els llibres del Dr. Estivill, ja s’han acabat aquelles nits plenes de talls de malsons. També tenim el recurs, abans d’embolicar-nos amb els llençols, de les herbes relaxants: valeriana, tarongina, llúpol, camamilla, marialluïsa, til·la ...
I si aquestes ens fallen, com a últim recurs tenim els somnífers, als quals cap mal son se’ls hi pot resistir. Miraculosos.
De tota manera, per als qui ja ens pesen els anys, com ja sabem que no ens cal dormir tant, tenim una solució molt profitosa: després d’aquelles cinc o sis horetes, podem acabar d’omplir la nit amb un llibre, on inclús hi pots gaudir d’alguna definició d’insomni divertida. Com aquesta de la novel·la de Sándor Márai, diu així: Em faig vell, pateixo d’insomni, passo la meitat de les nits, estirat al llit, immòbil, amb els ulls badats al buit, de vegades em fa l’efecte de ser un aprenent de difunt que s’entrena per esdevenir un bon cadàver.
La definició no sé si és divertida, tètrica, ocurrent o rocambolesca, jutgeu-la vosaltres mateixos. Però, sobretot, dormiu a gust.
