Renuncio al plaer d’anar a un restaurant de cinc estrelles. Per què cal un plat tan gran, per una quantitat de vianda tan minsa? Tenia entès que els nutricionistes aconsellen menjar en un plat petit, el qual, en veure’l ple, t’ajuda a portar millor menjar en moderació. Prefereixo la fal·làcia del plat petit, a què m’aixequin la camisa per un plat quasi buit.
Comprenc l’atractiu d’aquells artistes de les estrelles que fan de la cuina una mestria, tot presentant els seus plats, com si fossin una obra d’art. Ells són capaços d’oferir al paladar del gurmet més exigent, tot l’encís d’una degustació.
Com deia, la clau perquè els quilos no se’ns posin a sobre, és la moderació. Millor dit: quedar-se després de cada àpat, amb un budell buit. No ho dic jo, és que ja ho deia l’enginyós cavaller de la Manxa a Sanxo el seu escuder. Empraré les seves mateixes paraules perquè sigui més convincent: Come poco i cena más poco, que la salud de todo el cuerpo se fragua en la oficina del estómago.
I ara una recomanació. Entre els recordatoris penjats a la porta de la nevera que no ens hi falti aquest: “Esmorzar de rei, dinar de príncep i sopar de pobre”. És que la nostra ment és molt oblidadissa i ens cal insistir una i mil vegades, totes les que calgui.
Potser és veritat lo de Santa Bàrbara i els trons, perquè durant l’any fem molts bons propòsits de començar el règim, però per naps o per cols, aquelles bones intencions sempre queden relegades per a la pròxima setmana, però quan arriba el bon temps, amb l’operació bikini a l’aguait, santa Bàrbara puja a la palestra i es posen en marxa totes les dietes hagudes i per haver-hi: la de la pinya, la carxofa, el meló, la pastanaga..., etcètera.
Recordem també que hem d’elegir una dieta d’acord amb les nostres necessitats i per descomptat comptar amb el seguiment del metge per a evitar rics para a la salut.
L’índex de massa corporal tampoc l’hem d’oblidar. Després de dividir la mesura de la talla pel doble del pes, no hauríem de passar de la xifra 24, perquè 25 ja és sobrepès i 30 obesitats.
I més recordatoris: Tenir sobrepès o especialment estar obès és factor de rics per a una llista de malalties que no para d’augmentar: arítmies i complicacions cardiovasculars, debilitat dels ossos i articulacions, debilitat del sistema immune i perill d’infeccions. El sobrepès als genolls ens pot produir artrosis, amb el consegüent dolor i limitació de moviments. I també que estem més exposats a tenir tumors al pit...
Amb tants consells o recordatoris, sembla que em vull explicar com un llibre sense fulls, però que hi faré si sóc tossuda, va!, un més i acabo: Sabíeu que el 45% dels nens espanyols tenen sobrepès i la meitat dels adults també?
