23.05.2022 |
Ramona Sanfeliu
19:42
25/02/14

Ressorgir de les cendres

Com tots sabem l’au fènix és un ocell mitològic que ressorgia de les seves cendres, sense morir mai. Diverses cultures l’han integrat a les seves tradicions. És un mite universal que forma part de la consciència cultural de tot poble. Emparant-se en aquest símbol, els primers catalans independentistes van començar a fer aparèixer a les seves publicacions el símbol d’un fènix, simbolitzant  l'esperit de construcció nacional després de la desfeta. “Catalunya, com l'Au Fènix reneix de les seves cendres per construir un país lliure”.

Ressorgir de les cendres

Com tots sabem l’au fènix és un ocell mitològic que ressorgia de les seves cendres, sense morir mai. Diverses cultures l’han integrat a les seves tradicions. És un mite universal que forma part de la consciència cultural de tot poble. Emparant-se en aquest símbol, els primers catalans independentistes van començar a fer aparèixer a les seves publicacions el símbol d’un fènix, simbolitzant l'esperit de construcció nacional després de la desfeta. “Catalunya, com l'Au Fènix reneix de les seves cendres per construir un país lliure”.

La recollida de firmes contra l’Estatut català compleix ara 8 anys. No sé perquè afirmem que el Sr. Mariano no és un bon polític! Ell mateix embriagat per la recollida va arribar a afirmar: “A Catalunya s’està fent amb el castellà el mateix que Franco feia amb el català”. Ell solet es va ficar de peus a la galleda, i a l’au fènix va despertar de la seva letargia. La meva padrina diria: “el pecat, li ha fet forat”.

Aviat va quedar clar que l’objectiu del PP era buscar una arma contra el PSOE. Només buscaven un efecte corrosiu per acabar amb Zapatero. Ves per on... !! Les cendres es van començar a remoure i amb la sentència, injusta i humiliant, del Tribunal Suprem que retallava l’Estatut, aquelles cendres van escalfar la fàbrica de l’independentisme català.

La manifestació a Barcelona el 10 de juliol del 2010 «Som una nació. Nosaltres decidim» va ser una demostració col·lectiva d’aquest escalfament. Podríem dir que aquelles cendres anaven forjant un bon caliu, i a la Diada del 2012, va arribar aquell bon braseral. Com la gota que fa vessar el got el procés ja estava en marxa, i a la Diada del 2013 el procés ja no tenia marxar enrere. I cada dia constatem que el procés no té aturador, ja que amb les seves traces i manyes (per no dir maldats) el PP va alimentant l’au fènix. En sentim de tan coronades!!, que no tenen explicació, ni justificació. La Soraya diu que no li sembla malament l’actuació contra els emigrants que estaven a punt d’ofegar-se, quan volien entrar a Ceuta. En canvi l’escrache li semblava un delicte.

Resumin la llei Educativa la Lomce: “És la llei educativa més mal educada que s’hagi editat” paraules textuals d’experts. Les balances fiscals trampa de Montoro... La llengua catalana intenten reduir-la a un gueto, amb tot el que fan per separar l'Aragó, el país València i les illes Balears perquè no hi passi la tele, ni la ràdio, ni la llengua. No insistiré més en el tema, però les amenaces, arriba un moment que, no solament no produeixen l’efecte desitjat, sinó que enforteixen les conviccions dels que volen sortir d’Espanya. El procés està que crema i és obvi que l’au fènix no para de planejar sobre Catalunya.

Ressorgir de les cendres
comentaris